Aquest article va ser publicat a https://www.navarraconfidencial.com/2015/09/17/cual-es-la-diferencia-entre-segregar-y-diferenciar/ el 17 de setembre de 2015. El reproduïm ara perquè torna a estar d'actualitat.

Imaginem una cafeteria on hi ha banys de dones i banys d'homes. Això és diferenciar. Si en canvi les dones negres no poguessin entrar els banys de dones, això seria segregar.

Si algú entra en una botiga de roba trobarà roba d'home i roba de dona, segurament en seccions diferents. Podríem dir que es diferencia la roba per sexe. Si a vostè no li deixen entrar a la botiga per ser cristià això és segregació.

Quan algú va a comprar-se unes sabates s'espera que estiguin diferenciats per talles, per comprar-se les que s'adaptin als seus peus. Si en comptes de donar-li sabates de la seva talla li venguessin unes sabates diferents i pitjors per a estrangers, això seria segregar.

En qualsevol esport hi ha competicions diferenciades per sexes. Hi ha una explicació per a això. Si només hagués carreres de 100 metres per als dos sexes, les dones mai guanyarien medalles i ni tan sols estarien en les finals. La marca d'Usain Bolt és de 9,58 segons, mentre que la de Florence Griffith és de 10,49. Griffith no podria entrar en cap final masculina amb aquest temps.

Evidentment aquesta diferenciació respon a una realitat prèvia: que els homes i les dones són diferents, la qual cosa o no requereix major demostració o no hi haurà manera de persuadir algú del contrari. El cridaner és que alguns polítics, no atrevint-se a utilitzar la paraula "discriminar", per no poder sostenir o argumentar la seva utilització, escullin en canvi la paraula "segregar" en comptes de "diferenciar". Perquè no ens equivoquem. Si els col·legis diferenciats discriminessin a les noies o els nois, oferint una educació inferior a uns que a altres, la qüestió no seria retirar-los el concert sinó tancar-los.

Respecte a la qüestió acadèmica, és un fet que el fracàs i l'abandonament escolar és una problemàtica fonamentalment masculina. Només un 8% de les noies abandona els estudis en acabar l'ESO, enfront del 24% dels nois. És a dir, el 75% de l'abandonament és masculí. A la universitat només accedeixen 1 de cada 3 homes, enfront de 2 de cada 3 noies. A ningú se li escapa que, si els homes i les dones fóssim indistingibles i idèntics, lògicament les taxes haurien d'estar al 50%.

La UNESCO, en l'article 2 de la Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l'esfera de l'ensenyament, considera totalment acceptable l'educació diferenciada per sexes; entenent que no es realitzi per perjudicar un dels dos sexes, com és lògic.

A partir d'aquest punt, sembla raonable que molts pares, veient que nois i noies són diferents i obtenen resultats diferents, pensin que per igualar els resultats calgui una forma d'educar diferenciada. Com s'obtenen resultats diferents sembla que és no diferenciant.

Òbviament pot no compartir aquest plantejament. O pot vostè conjugar aquest plantejament amb altres factors i altres plantejaments. De fet la majoria de pares tria l'educació mixta. El que no sembla molt democràtic ni molt tolerant és que vostè li imposi el seu criteri als fills dels altres. Segur que no vol que els altres li imposin els seus punts de vista sobre l'educació als seus fills.

I després hi ha l'assumpte dels resultats.

Si el 25% de les cremes de contenidors a Navarra estigués comès per alumnes de col·legis diferenciats, posem per cas, seria lògic que hi hagués una gran preocupació amb l'educació diferenciada. Si, per contra, els col·legis diferenciats sempre estan entre els que obtenen millors resultats en la selectivitat o en PISA, no sembla que hi hagi un problema extraordinàriament greu amb ells.

Podem triar entre llibertat educativa per a tothom sempre o imposició educativa per torns. O algú es creu que va poder imposar la seva educació als altres quan mana i triar lliurement quan guanyen els de davant? Amb la llibertat educativa guanyem tots, si més no per egoisme intel·ligent.

En una intervenció recent, el Ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, afirma que l'educació diferenciada no és segregadora; és una de les opcions que els pares poden escollir.