Alteridad sexual: razones frente a la ideología de género, de María Calvo

En els últims anys la societat ha anat perdent les seves dimensions universals i els seus fonaments antropològics. Les dones han aconseguit una igualtat, almenys formal, al preu de perdre la seva feminitat i els homes s'avergonyeixen d'una masculinitat que avui és menyspreada per una societat que prefereix els models femenins de conducta i comportament.

Ignorant les evidències científiques, actualment, estem vivint una època, potser l'única en tota la història de l'evolució humana, en què certs sectors ideològics i polítics intenten convèncer la societat del fet que tots dos sexes són idèntics. Prefereixen ignorar la creixent bibliografia que demostra empíricament l'existència de diferències innates i mantenen en el seu lloc que homes i dones neixen com fulls en blanc, en què les experiències de la infància marquen l'aparició de les personalitats masculina o femenina.

La pèrdua de l'essència femenina implica necessàriament un menyspreu així mateix cap a l'essència masculina.D'aquesta manera, maternitat i paternitat són paraules sense sentit. La negació de la diferenciació sexual condueix a la identificació de les relacions homosexuals amb les heterosexuals, fins i tot des del punt de vista legal, sense haver calibrat detalladament les conseqüències socials i psicològiques d'aquesta mesura. La família es qüestiona causa de la seva índole natural bi-parental, és a dir, composta per un pare i una mare.

Les tendències descrites han permeat les lleis i han contribuït a organitzar la societat sobre la confusió i la immaduresa. S'ha perdut la idea d'una "veritat" sobre l'home, la psicologia es mostra fragmentada i impulsiva, mancada de tot vincle social.

Maria Calvo Charro és Professora titular de Dret administratiu a la Universitat Carlos III de Madrid i presidenta de EASSE-Espanya (European Association of Single Sex Education).