La educación diferenciada en el siglo XXI. Regreso al futuro. María Calvo

En els últims anys s'ha obert un encès debat en l'àmbit internacional sobre l'eficàcia de l'educació diferenciada en l'assoliment d'una major igualtat entre els sexes. No obstant això, a Espanya, aquest model educatiu encara és vist amb recel per part de certs sectors, en gran mesura per desconeixement sobre la seva realitat pràctica, així com per l'existència de prejudicis que tendeixen a identificar-lo amb un tipus d'educació sexista que s'impartia fa dècades en determinats centres escolars.

El model d'escola diferenciada actual parteix de la idea que no hi ha assignats uns rols en la societat, sinó que cada home i dona ha de tenir les mateixes oportunitats per poder optar amb tota llibertat pel paper que vulguin exercir professionalment i personalment.

Un model pedagògic que considera que les diferències entre els sexes són sempre enriquidores i que el que cal eliminar són les discriminacions. Una escola que té com a objectiu l'eliminació d'estereotips, superant les desigualtats socials i les jerarquies culturals entre homes i dones vigents durant segles. En aquest sentit, l'escola diferenciada actual és teleològicament coeducativa.

Recents investigacions mostren com els col·legis que han introduït tècniques d'educació específica per a nens i nenes (EUA; Alemanya; Regne Unit; Austràlia; Espanya ...) experimenten una pujada generalitzada del nivell acadèmic i de l'eficàcia docent; especialment entre alumnes que històricament han estat en desavantatge per motius socioeconòmics. Per això, seguir rebutjant el model actual d'educació diferenciada, seguir dificultant l'accés al finançament públic o negar l'obertura en els col·legis públics de classes diferenciades per als pares que així ho desitgin, suposa una postura rígida, encarcarada, quietista, que es tanca a la ciència ia la innovació pedagògica, que s'oposa a la tendència marcada per països que estan aconseguint remuntar la crisi educativa i, sobretot, suposa negar als pares el seu dret a triar l'educació que volen per als seus fills en un marc de gratuïtat garantit constitucionalment. Cap model, ni l'diferenciat ni el mixt, és perfecte per a tots els alumnes. La diversitat i la pluralitat de models educatius és la força que vertebra la veritable llibertat d'ensenyament.