Article publicat a La Vanguardia del 9 de desembre de 2020.

La bretxa de gènere al nostre país ja és evident entre els escolars de 10 anys, que rendeixen a diferent nivell en matemàtiques. Espanya és un dels països amb més diferència entre nois i noies i la seva desigualtat gairebé dobla la mitjana dels països de l'OCDE i està per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

L'últim informe de TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study) que avalua el coneixement de matemàtiques i ciències dels alumnes de 4t de primària de 58 països d'el món, indica que, en general, Espanya se situa en aquesta assignatura en 502 punts, 11 punts per sota de la mitjana europea, i 25 per sota de la dels països desenvolupats (encapçalats pels asiàtics). En ciències, la puntuació és de 511, 3 punts per sota d'Europa i 15 de l'OCDE.

"És preocupant que alumnes de Primària ja vegin les matemàtiques com una cosa aliena". Luis J. Rodríguez. Reial Societat de Matemàtiques

Pel que fa al gènere, la diferència entre noies i nois espanyols és de 15 punts a favor dels homes, que, a més, tenen menys alumnes en el grup de endarrerits i més en el d'excel·lents. "Resulta molt preocupant que les alumnes de 4t de primària vegin les matemàtiques com una cosa aliena, potser massa competitiva, i s'afebleixi la idea que poden ser competents o bones en el futur", afirma Luis J. Rodríguez, director de la Comissió d'Educació de la Reial Societat de Matemàtiques, que responsabilitza de la situació a plans d'estudis desfasats, basats no en un aprenentatge profund i reflexiu sobre les matemàtiques, sinó en conceptes extensos, memorístics, desconnectats entre si i amb metodologies que promouen la competitivitat, cosa que allunya les nenes de la motivació. "Dediquem poc temps al raonament i molt al procediment, és a dir, memoritzen fórmules però no saben aplicar-les". A més, falta formació per al professorat i més recursos.

Les causes que explicarien l'escletxa de gènere no es donen en l'àmbit de les ciències, també avaluat per TIMSS. Aquí, la desigualtat de gènere és inapreciable, excepte en el bloc de física, on de nou hi ha un gap, estimat en 8 punts.

"És cert que en matemàtiques hi ha una escletxa de gènere en tots els països -excepte al Japó, on les noies superen als nois-, però la desigualtat a Espanya de 15 punts torna a constatar-se respecte a l'edició de l'any 2015 i supera la xifra de la UE (11) i de l'OCDE (9) ", matisa Rodríguez.

Si observem el resultat específic per grups de rendiment, també s'aprecien notables diferències. El 37% de les noies espanyoles no arriben a un nivell intermedi, 5 punts més que els nois, i 9 respecte a les nenes de l'OCDE del mateix curs. A l'extrem contrari, alt i avançat, només apareixen un 22% de nenes, enfront d'un 31% de nois espanyols. Més greu és la comparació amb els estudiants de l'OCDE, amb paràmetres de l'38% en noies i del 43% en nois.

Només Portugal, Canadà i Xipre estan pitjor. A Catalunya, que com altres comunitats autònomes analitza les seves dades de forma específica, les noies excel·lents són el 17%, encara més baix que la mitjana espanyola i lluny del 38% de l'OCDE. A més, el 42% no arriba ni tan sols a un nivell intermedi.

A la mostra ampliada de Catalunya les dades llancen xifres preocupants, amb el major percentatge espanyol d'alumnes endarrerits en matemàtiques (38%) i en ciències (33%). També compta amb menys alumnes d'excel·lència (22% en matemàtiques i 27% en ciències) quan a Espanya i a la resta del món entre 3 i 4 alumnes de cada deu són excel·lents.

Llibre Blanc de les Matemàtiques

Un mal profe causa un dany irreparable en els alumnes

"La formació matemàtica s'hauria d'impartir només per professionals amb bona capacitació per evitar un dany irreparable en els alumnes". L'advertència parteix dels més de 60 matemàtics que van participar en l'elaboració del Llibre Blanc de les Matemàtiques, una anàlisi extensa sobre la situació d'aquest àmbit de coneixement a Espanya -presentat a finals d'octubre- i que denuncia "greus problemes" a la formació de professorat que ensenya matemàtiques. Entre altres coses, perquè amb prou feines hi ha matemàtics en aquest col·lectiu. Ni veuen la docència com una cosa atractiva ni els resulta fàcil accedir al màster per fer classes a secundària perquè les seves notes acadèmiques són més baixes que els que estudien carreres de menor complexitat. I, pitjor encara, diuen, és el "feble" coneixement matemàtic dels mestres de primària, que són els que estableixen les bases de l'interès i l'habilitat matemàtica en els estudiants. Per això, el Llibre Blanc proposa, entre altres mesures, exigir haver cursat matemàtiques en batxillerat per poder estudiar el grau de mestre, a més de plans de formació contínua per als professors de matemàtiques i que es doni prioritat als graduats en matemàtiques a l'hora d'accedir al màster per ser professors de secundària. Mayte Rius

Rodríguez matisa que el context socioeconòmic i cultural pesa en els resultats. Les taxes històriques d'alfabetització, el tipus de perfil de l'alumnat, la varietat en l'origen familiar, cultural, la immersió recent al país, el desconeixement de la llengua ... "són aspectes que diferencien Castella i Lleó, amb índexs alts d'aprenentatge, dels resultats de Catalunya".

En canvi, no hi ha massa diferències en política educativa; en tot cas, la Generalitat està avançant en el desenvolupament d'un currículum competencial en el qual preval el raonament, la comunicació i la resolució de problemes.

Per a Rodríguez, els alumnes que arriben a un nivell de complexitat alt queden relegats a les classes. "S'ha avançat en els alumnes endarrerits però a costa de no atendre els estudiants amb més capacitat i és una pena la pèrdua d'atenció a la capacitat matemàtica que és el que fa avançar a un país". Segons el seu criteri, caldria apostar per donar més recursos i eines als professors i millorar de forma contínua la seva formació perquè pugui atendre tots els alumnes. "I si no pot, almenys, proposar-li un treball individualitzat".

La RSM, al costat d'altres societats matemàtiques, proposarà al Govern, que està elaborant un nou currículum, les idees fonamentals en l'àmbit de matemàtiques, amb l'esperança que, al costat d'una millor formació del professorat, es doni un tomb a aquestes xifres.