Educació mixta i igualtat

Article publicat a la revista Aceprensa el 29 de setembre de 2021.

Clara Legros publica en Le Monde un article on explica que "la idea de barrejar nenes i nens a l'escola de la República s'ha generalitzat per raons més pragmàtiques i econòmiques que educatives". La igualtat sexual que suposadament s'obtindria no ha arribat.

La periodista aborda els orígens d'aquesta modalitat d'ensenyament, considerada a França com un pilar de l'escola republicana per garantir la igualtat. En realitat, es va imposar per motius econòmics i pragmàtics, sense tenir en compte les raons educatives de fons.

Citant a la filòsofa Nicole Mosconi, Legros explica que nombrosos treballs exploren els efectes d'aquesta barreja de sexes "sense disseny", i que, per la manca d'estratègia, no s'ha aconseguit la igualtat desitjada. D'una banda, a les noies els va millor a l'escola que als nois; d'altra banda, aquests últims es fan notar més i dominen els espais. Esmenta també un estudi de la geògrafa Edith Maruéjouls, que analitza la desigual distribució en el pati d'esbarjo: els nois utilitzen el centre per jugar a futbol i les noies es queden a la perifèria.

"Es construeixen dues relacions diferents amb el coneixement: els nens per crear nous coneixements, les nenes per transmetre'ls, cosa que influeix en l'orientació i el lloc en la societat", argumenta Isabelle Collet, investigadora en ciències de l'educació de la Universitat de Ginebra.

Atès que la simple barreja sola no és suficient per assolir cap fi pedagògic, la historiadora Geneviève Pezeu, autora d'un llibre sobre l'escola mixta, subratlla la necessitat de formar els professors en temes d'igualtat. També assenyala que "els períodes de separació entre nois i noies poden ser útils, a condició que serveixin per construir millor la diversitat".