Actituds sexistes en el professorat?

Ja fa anys que es parla de la bretxa de gènere tant a nivell d'elecció a les carreres universitàries com a l'accés a determinades professions. És un fet que s'està donant a la nostra societat i que respon a múltiples causes. L'escola diferenciada, precisament per la personalització de l'ensenyament-aprenentatge, ha demostrat ser una eina valuosa per reduir aquests estereotips de gènere.

Reproduïm a continuació un article publicat a elDiario.es el 15 de novembre de 2021 on s'aborda aquesta problemàtica arran d'un estudi recent.

Les actituds sexistes del professorat condicionen l'educació secundària i fomenten que els nois abandonin abans l'escola que les noies, segons un estudi del grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC) a Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC ).

L'estudi, que constata que els nois abandonen l'escola un 8% més que les noies, revela que el personal docent apunta a l'intel·lecte dels nois en contraposició a l'esforç de les noies com a font d'èxit acadèmic.

"De les alumnes se n'espera més esforç, millor rendiment acadèmic i un comportament més positiu. En canvi, amb els alumnes se n'és més permissiu i se n'espera menys, cosa que desanima molts a ser bons acadèmicament", ha resumit Milagros Sáinz Ibáñez, investigadora líder del GenTIC.

L'estudi, titulat “Secondary School Teachers' Views of Gender Differences in School Achievement and Study Choices in Spain” i publicat a 'Sage Open', ha estat elaborat per Sergi Fàbregues, també de GenTIC, i Jordi Solé, investigador líder del grup Laboratori d'Educació Social, ambdós professors de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, amb la col·laboració de la professora de la Universitat de La Laguna Sara García-Cuesta.

L'objectiu del treball ha estat "constatar, de manera empírica, en quina mesura una part del professorat de secundària segueix tenint actituds sexistes respecte als èxits acadèmics diferencials entre homes i dones i l'elecció d'estudis", segons Sáinz Ibáñez.

Els resultats, obtinguts a partir d'una mostra de 36 professors, indiquen que cal "propiciar canvis al sistema educatiu per afavorir un entorn de socialització i d'educació més igualitari", segons l'experta, que subratlla que moltes d'aquestes actituds són inconscients , basades en prejudicis, però que condicionen, en gran manera, la trajectòria professional de l'alumnat.

"Curiosament, explicaven les bones notes d'alguns nois en termes de la gran capacitat intel·lectual, però no feien cap referència a l'esforç. En canvi, per explicar les bones notes o millor rendiment de les noies, fan referència a l'esforç que aquestes han de portar a terme perquè són més treballadores i estan més ben adaptades al sistema educatiu en comparació dels seus companys nois", ha detallat la investigadora.

Alguns integrants del professorat consultat també opinen que el fet que les noies madurin abans afavoreix el seu rendiment, perquè les fa ser més responsables i estar més atentes a classe.

"En general, es tendeix a esperar menys dels nois que de les noies. A més, si un noi es porta de manera disruptiva a l'aula, el professorat sol ser més permissiu perquè es justifica que molts nois són despistats o immadurs, però quan una noia no té bon rendiment acadèmic i un mal comportament o mala actitud a classe, és doblement sancionada”, ha conclòs Sáinz Ibáñez.

El professorat consultat a l'estudi considera que amb la seva docència no influeix en la bretxa de gènere a l'elecció d'estudis, i l'atribueix a altres factors, com el paper de les famílies o els mitjans de comunicació.

Segons la investigadora de la UOC, “per a la major part del professorat, les mesures per abordar les diferències de gènere en rendiment i èxits escolars no han de passar per segregar per sexes”.

Segons els autors del treball, el d'Espanya no és un cas aïllat ja que altres estudis demostren que a molts països occidentals els nois es queden per darrere de les noies en diversos indicadors acadèmics, com ara el rendiment escolar i l'abandonament escolar prematur.

Aquesta tendència, però, no s'observa en països en desenvolupament com Bangla Desh, Índia, Pakistan o Malàisia, on les noies es queden darrere dels nois en aquests mateixos indicadors.

A Espanya, durant la darrera dècada, els nois han mostrat una predisposició més alta a abandonar l'escola abans que les homòlogues femenines.

El 2019, com a exemple, el 21,4% dels nois i el 13% de les noies van abandonar els seus estudis.

A més, l'alumnat espanyol segueix escollint camins acadèmics congruents amb els rols de gènere: només el 27,4% de les alumnes cursen estudis tecnològics i només el 35% dels nois opta per estudis d'humanitats, encara que el nombre de dones en estudis relacionats amb salut i ciències ha augmentat un 74,29 % i un 58,75 % en els darrers anys, respectivament.