Les escoles diferenciades, per la facilitat per personalitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge, contribueixen a reduir els estereotips de gènere, a trencar esquemes molt arrelats a la societat. El percentatge de noies d'aquestes escoles que es dediquen a carreres tècniques –tradicionalment associades als nois– està molt per sobre de la mitjana. Passa el mateix amb els nois que es matriculen en carreres humanístiques. Això confirma el fet que la separació de sexes en aquestes edats facilita que cadascú faci allò que li agradaria, sense estar tan subjecte a les expectatives de la societat o a les comparacions amb l'altre sexe.

El següent artícle fou publicat en La Vanguardia el 12 de gener de 2022. 

Segons la UNESCO, el 35% dels estudiants matriculats en carreres STEM (acrònim de Science, Technology, Engineering and Mathematics) són dones, tal com revela l'informe 'Desxifrar el codi: l'educació de les dones i les nenes en matèria de STEM'. Un percentatge que cau en picat a l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): només un 3%. Si el futur passa per aquests camps i les dones no hi són, difícilment tindran les mateixes oportunitats.

És un cercle viciós. Sense estudiants, no hi ha enginyeres, matemàtiques, científiques, informàtiques o investigadores. Sense professionals, no hi ha referents. I sense referents, no hi ha estudiants. Si a aquesta seqüència li afegim la prevalença de rols que allunyen les dones de les competències STEM des de la més tendra infància, el treball es complica, tal com posa en relleu el Llibre Blanc de les Dones a l'Àmbit de la Tecnologia (Ministeri Economia i Empresa, 2019).

Trencaclosques, joguines de construcció o vinculades amb la ciència, entre d'altres, contribueixen a desenvolupar habilitats relacionades amb les ciències, les enginyeries o les matemàtiques. Les autores del Llibre Blanc remarquen que, per contra, a les nenes se'ls dirigeix ​​cap a “tota una sèrie de nines, carrets, nadons, jocs de moda o d'estètica, així com de cuinetes i feines de la llar, amb personatges principalment relacionats amb princeses i amb una preponderància del color rosa”.

En contraposició, com indiquen al seu informe, encara que la tendència ha canviat molt en els darrers anys, als nens se'ls enfoca al color blau, als cotxes i transports, als jocs de construcció, superherois, aventures, etc. No es tracta de la joguina en si, sinó de la destresa que es treballa quan hi jugues (com la comprensió espacial o el raonament matemàtic), com posen en relleu. També a l'assignació inconscient que donem als àmbits o activitats, que associem directament a nens i nenes, cosa que condiciona l'elecció de carreres universitàries quan són més grans.

Els estereotips de gènere i l'escassetat de referents limiten les opcions en àmbits que no les exclouen, però que no les incentiven. Des de la UNESCO, ho tenen clar: empoderar les nenes i les dones perquè estudiïn i cursin carreres en l'àmbit de les STEM és urgent i necessari. Un exemple visible en temps de pandèmia: les dones només representen el 25% dels experts que lideren els equips d'investigadors a nivell mundial, segons xifres de l'Organització Mundial del Treball (OIT).

Trencar el sostre

Per assolir una plena inclusió de la dona a l'àmbit científic i tecnològic, cada vegada més empreses, entitats i organismes compten amb beques i programes que busquen potenciar la presència femenina en aquests camps. És el cas de Banco Santander que, en col·laboració amb 50&50 Gender Leadership, ha celebrat la segona edició del Programa Lideratge Tech GL Santander #ChicasImparables. L'objectiu és impulsar les habilitats digitals de 50 estudiants en disciplines STEM, desenvolupar la seva autoconfiança, millorar-ne l'ocupabilitat i la posterior inserció laboral.

Un programa desplegat en tres jornades temàtiques a les instal·lacions de l'entitat financera que ha comptat amb ponents com Gloria Lomana, presidenta 50&50 GL, Cristina Villanova, directora general Corporativa de Catenon, Belén Gancedo, directora d'Educació de Microsoft, Marta Martínez, directora general d'IBM, Irene Cano, directora general de Facebook Espanya i Portugal, Michel Sánchez, CEO de la Gestora Santander Asset Management o Carles Solé, CISO de Santander Espanya.

Sota el nom 'Emprenedoria Tech & Creativitat', la primera jornada ha girat al voltant d'un simbòlic projecte anomenat “Connecta la teva ciutat amb R+I” i guiat pels professors. La segona ha posat el focus en la importància de comptar amb els equips per generar ambients sostenibles, diversos i igualitaris. Finalment, la jornada titulada 'Món Connectat & Presa de decisions', ha servit perquè les joves aprenguin a dissenyar la millor presentació dels seus projectes.

Qüestió de números

La presència de la dona en àmbits STEM és clau perquè la igualtat escali cap a altres àmbits, des de consells d’administració, parlaments o jutjats. També per a la nostra economia. Segons ClosinGap, el primer indicador que mesura el cost d'oportunitat que suposa la desigualtat de gènere és el PIB, comptar amb equips paritaris hauria aportat un increment de 230.847 milions d'euros al PIB espanyol –un 18,5% més– segons el volum de l'economia el 2019.

Davant d'aquest escenari, no és estrany que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos a l'Agenda 2030 hagin posat el focus també en la infrarepresentació de la dona en àmbits STEM. Aquesta tendència convertida en llast és un potent tractor que impulsa altres objectius, com ara la lluita contra el canvi climàtic i la fam, entre ells. En definitiva, no atraure i incentivar el talent femení a STEM limita el potencial i la capacitat d'una economia el futur de la qual és innegablement tecnològic i digital.