Article de Paulina Bánfalvi publicat el 28 d'octubre de 2021 a El Diari de l'Educació.

Educar és un repte que es fa més complex a mesura que la societat és més diversa i el futur dels estudiants més incert. Les fórmules que vam aprendre ja no són eficaces, perquè les necessitats, perfils i context del nostre alumnat han canviat. Hem de respondre oferint una educació personalitzada… però què és la personalització?

Personalitzar implica un canvi d’enfocament en l’objectiu de la nostra tasca docent, però també un canvi en l’ús de recursos i estructures educatives. Significa partir del perfil de cadascun dels nostres alumnes per estructurar una proposta educativa flexible i modulada que es va adaptant i responent al seu desenvolupament, per a desafiar-lo a anar sempre un pas més enllà. Implica també un treball en equip en el que tot el personal del centre es coordina de forma eficient en favor del desenvolupament de l’alumne.

És un procés ambiciós, però abastable. Alguns aspectes poden ultrapassar la nostra responsabilitat i capacitat de transformació, però altres sí estan en les nostres mans. Quins són aquests aspectes?

Entendre el perfil de l’alumnat

Hi ha desenes d’ítems que podríem recollir, però la informació no per ser més extensa és més útil. Hem de ser conscients de la nostra capacitat de gestió i pensar bé què volem saber, per què, i per a què. Recull sols aquella informació que vagis a utilitzar.

Pensa en la teva assignatura. Quines habilitats són necessàries per un bon rendiment? Cada assignatura desafia un determinat tipus de destreses en major mesura que altres.

Pensa en el teu estil d’ensenyament. Si treballes per projectes, o generes debats o et recolzes en el flipped classroom o la teva classe és més expositiva, poses a prova diferents habilitats i qualitats en el teu alumnat que hauries d’identificar.

La classe. El context, el nivell educatiu, el seu historial acadèmic i social, el seu context personal i familiar, determinaran altre sèrie d’ítems rellevants.

Usa les diferents fonts d’informació al teu abast. El seu expedient acadèmic, la conversa amb el professorat, tutories amb les famílies, un qüestionari d’autoavaluació, l’observació a l’aula, i alguna dinàmica o joc-debat, joc de rol, petita investigació o mini projecte, poden donar molta informació sobre el punt de partida de l’alumne, al temps que ofereix una oportunitat per donar-li context al contingut curricular.

L’alumnat. Elaborar el seu perfil busca definir un punt de partida i necessitats específiques per reptar-los i oferir la guia que necessiten per dur-los sempre un pas més enllà. No mesurem en quina mesura un alumne arriba a un estàndard mig esperat, o quin lloc ocupa en el ranking de la classe.

El currículum com un repte

Juga amb el contingut per a respondre a “Per a què he d’aprendre això”. L’alumnat ansia aprendre. Però ansia aprendre allò que els genera alguna experiència positiva de desenvolupament. Vincula el contingut curricular entre sí i amb el món que ens envolta, amb els grans desafiaments de la humanitat, els grans problemes, les grans qüestions que assoten la humanitat o suposaran un desafiament quan creixin i s’enfrontin a la vida com a persones adultes. L’aprenentatge ha de ser explícitament significatiu i útil, no des de la nostra perspectiva, sinó des de la seva. 

Reorganitza els continguts. Desglossa els temes i subtemes per reorganitzar-los de forma que es relacionin uns amb altres.

Reconstrueix els blocs i l’ordre, per anar d’una perspectiva més àmplia i general, a la més específica i concreta. Tenir un context en el que encaixar les peces genera sensació d’”utilitat” i comprensió i ens porta a connectar amb l’aprenentatge.

Compacta i enriqueix. Aquesta perspectiva permet compactar el contingut -evitar les repeticions o caure en un avançament en “espiral”- i identificar oportunitats per enriquir el currículum connectant-lo amb reptes, notícies d’actualitat, nous descobriments, aplicacions professionals o qualsevol contingut extra curricular connectat que resulti estimulant per la curiositat o emoció que genera.

Converteix-lo en un repte per al pensament. El nostre alumnat s’enfronta a l’era de la creació, on el que saps és sols valuós si saps què fer amb ell, com usar-lo (utilitzar-lo) per transformar la teva realitat, per innovar, per crear i generar solucions. El pensament crític, a més, adquireix major desenvolupament i destresa quan s’enfronta a un repte creatiu i aquest ens permet connectar tot el contingut curricular -o gran part d’ell-, implicar i reptar destreses de pensament crític, treballar competències clau i crear diferents recorreguts que els permetin connectar amb els seus interessos i preferències i escollir el nivell de profunditat i complexitat que els motiva en cada moment, per a cada repte.

L’avaluació com a eina de millora

El docent es transforma i passa  a mesurar resultats, a aportar guia i eines per procurar un major avançament en el seu alumnat. La resposta ja no és “l’alumnat no pot o no vol” sinó perquè? Tant si l’alumnat obté bons resultats com si no, analitzar les causes ens dóna les claus per oferir-li eines i estratègies que li ajudin a avançar un pas més enllà. Aquesta sensació de progrés, i entendre què hauran de fer per millorar, ajuda a crear una experiència d’aprenentatge positiva i sensació d’assoliment. El feedback és, sens dubte, una de les eines docents que major impacte genera en l’alumnat.

Personalitzar implica deixar de treballar perquè l’alumnat encaixi, per buscar eines i estratègies que li encaixin. Invertir el procés i construir aprenentatge no des del meu “tema 1”, sinó des del punt de partida de l’alumnat. No amb l’objectiu que ell o ella aprovin, sinó que es desenvolupin. No per complir amb una programació, sinó amb les seves necessitats, interessos i potencialitat. No per oferir-li el que a nosaltres ens va servir, sinó per preparar-lo per als reptes a què s’enfrontarà en el seu futur.