Què està passant amb els nois?

El filòsof i pedagog Gregorio Luri es planteja en aquest article les raons que hi ha darrere de la victimització dels nois en l'escola actual, amb un fracàs escolar molt per sobre del de les noies. L'article complet es pot llegir a la revista El Ciervo, de maig-juny de 2023. 

L'escola s'està convertint en una institució poc acollidora de la realitat de l'home adolescent. Si fins i tot se'ls diu que jugar a futbol al pati és sexista! Als nois no se'ls perdona no ser noies. Són castigats amb més freqüència, tenen més possibilitats de repetir curs, obtenen qualificacions més baixes, se'ls diagnostiquen trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) quatre vegades més que a les noies. Representen una proporció més gran d'alumnes de baix rendiment i la majoria d'aquell 20 per cert d'alumnes que acaba la seva educació obligatòria amb dificultats notables per comprendre un text escrit mínimament complex són nois. La sobrecàrrega d’energia dels nens, lluny de valorar-se, es penalitza. Sabem que als nois els costa més verbalitzar les seves emocions perquè són reticents a la transparència psicològica i això no indica menys intel·ligència emocional, sinó més pudor. Un pudor que comprenc molt bé.

Tot això va associat, inevitablement, a l'abandó escolar.

El que vol dir ser noi a les nostres escoles es comença a posar clarament de manifest cap als nou anys, quan han de passar d'aprendre a llegir a aprendre llegint. Mentre les noies, que solen presentar una maduració psicològica més gran, experimenten les seves capacitats, ells xoquen contra els seus límits... El resultat és que als 11 anys, els nois, de manera molt majoritària, deixen de llegir.

Les dificultats més grans que els nois solen presentar provoquen amb certa freqüència una reducció de les expectatives que els professors projecten sobre ells. Per això també tenen menys possibilitats que les intervencions pedagògiques els ajudin.

És possible crear a les nostres escoles una visió positiva de la masculinitat que entengui que la manera com els nens experimenten el món no és una mera construcció social, que no obeeix a la casualitat que siguin més reticents que les noies a pensar sentint, o que els agradi treballar amb objectes i viure aventures arriscades?

No, ser nen no és una síndrome.