Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC núm. 4915 - 29/06/2007

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (Pàg. 21822)

DECRET

142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.
La Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que es preveu a l'article 131.3.c) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, té competència compartida per a l'establiment dels plans d'estudi corresponents a l'educació obligatòria, incloent-hi l'ordenació curricular.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix a l'article 6 que s'entén per currículum el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents ensenyaments. D'acord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern regular l'ordenació curricular de l'educació primària, tenint en compte els ensenyaments mínims establerts pel Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre. És funció dels centres docents desenvolupar i completar el currículum.
D'altra banda, l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 6, determina que la llengua pròpia de Catalunya és el català, la qual ha de ser la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. Les dues llengües oficials, català i castellà, han de ser conegudes per la ciutadania de Catalunya. La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, ja definia la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament en tots els seus nivells educatius; consideració que va mantenir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en el seu article 20. La major complexitat i la diversitat lingüística i cultural de la societat catalana actual fan necessari potenciar des de l'escola la llengua pròpia, que ha d'esdevenir llengua comuna i factor de cohesió social de tota la població.

Seguint una de les constants de la renovació pedagògica a Catalunya, el Govern vol destacar la importància de l'educació primària, com una etapa fonamental i privilegiada en la formació dels nens i les nenes. Aquesta etapa educativa és el marc idoni per adquirir les competències bàsiques i els instruments necessaris per realitzar nous aprenentatges i posar les bases d'una formació personal basada en l'autonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participació i el compromís individual i col·lectiu; per conèixer els elements bàsics de la llengua, l'entorn geogràfic, la història i les tradicions que permetin arrelar-se al país; per poder participar en la construcció d'un món millor i continuar aprenent al llarg de la vida.

El paper dels i de les mestres en aquesta etapa és fonamental perquè els nens i les nenes valorin el que significa aprendre i adquireixin la competència d'aprendre a aprendre amb la ment oberta i amb la consciència i la voluntat de millorar permanentment. Correspon al mestre i a la mestra orientar, acompanyar, estimular, impulsar l'hàbit de descoberta i la creativitat i evitar dogmatismes. Per això serà fonamental, al costat dels processos d'ensenyament i d'aprenentatge, una adequada acció tutorial que atengui tant els aspectes individuals com els de treball grupal de l'alumnat.

El centre escolar és l'àmbit on es desenvoluparà el currículum i es posarà a prova la seva eficàcia, coherència i utilitat. El desenvolupament del currículum a cada centre i a cada aula implica disposar d'autonomia curricular, és a dir, que l'equip docent responsable de la seva aplicació pugui adaptar el currículum a les característiques del grup de nens i nenes i a la situació socioeconòmica i lingüística del centre i del seu entorn social. La finalitat del desenvolupament curricular és la millora del nivell educatiu de tot l'alumnat per conciliar la qualitat de l'educació amb l'equitat en l'oferta educativa. Per assolir aquest objectiu és necessària la col·laboració de les famílies comprometent-se a fer el seguiment del treball quotidià dels seus fills i filles; de l'alumnat esforçant-se per aprendre; del professorat creant entorns motivadors per a l'aprenentatge; i de l'administració educativa, amb la corresponsabilitat dels ens locals, facilitant els recursos necessaris per millorar l'èxit educatiu.

En aquest Decret es defineixen les competències bàsiques generals que els nens i les nenes han d'adquirir en l'educació primària, les quals es consolidaran al llarg de l'educació secundària obligatòria. Aquestes competències han de contribuir al desenvolupament personal de l'alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, a l'arrelament al país, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i al desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de la vida.

Els objectius de l'educació primària es defineixen per al conjunt de l'etapa. En cada àrea curricular es descriu l'aportació al desenvolupament de les competències bàsiques i es defineixen els objectius generals, i els continguts i els criteris d'avaluació de cada cicle. Els elements que conformen el currículum s'ordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i d'autonomia del centre. Aquests principis han d'afavorir la flexibilitat curricular per adequar l'ensenyament a les característiques de l'escola i a les diferències dels grups que la conformen, i han de fer viable, possible i prioritària l'atenció a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.

En aquesta etapa és fonamental que els continguts de les diferents àrees es desenvolupin tenint en compte la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges, la seva vinculació amb l'entorn mediat i immediat, la participació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge i la permanent adequació a les necessitats educatives dels infants. Per la manera com l'alumnat d'educació primària accedeix al coneixement, es fa necessària una visió global dels continguts de les diferents àrees de manera que les competències bàsiques adquireixen un paper rellevant.

Els centres concretaran en el seu Projecte Educatiu els elements bàsics que orientin el desenvolupament del currículum i en permetin l'adequació a l'entorn.

L'acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diverses maneres d'aprendre de l'alumnat; adequar l'ensenyament a les diverses característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretén que els nens i les nenes aprenguin; potenciar que l'activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè cada alumne i el grup en conjunt s'esforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia, responsabilitat i compromís; posar els mitjans necessaris perquè cada nen i nena se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació.

Aquest Decret s'ha tramitat d'acord amb el que disposa l'article 61 i següents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat i d'acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.

D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;
En virtut d'això, a proposta del conseller d'Educació i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol I
Disposicions de caràcter general

Article 1

Principis generals
L'educació primària té caràcter obligatori i gratuït. 1.1 Comprèn sis cursos acadèmics, que es cursaran normalment entre els sis i els dotze anys. L'educació primària s'inicia, amb caràcter general, l'any natural que es compleixen els sis anys.
L'educació primària s'organitza en tres cicles de dos 1.2 cursos cada un: cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior.
L'educació primària s'organitzarà d'acord amb els principis 1.3 d'educació comuna i la implantació d'un nou model educatiu basat en la filosofia coeducadora que disminueixi el sexisme i l'androcentrisme, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la valoració crítica de les desigualtats, així com l'atenció a la diversitat de l'alumnat, amb la finalitat que pugui assolir els objectius de l'etapa. Es posarà una especial atenció a l'adquisició de les competències bàsiques, a la detecció i tractament de les dificultats d'aprenentatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientació educativa de l'alumnat i a la relació amb les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.
L'educació primària mantindrà la coherència amb l'educació 1.4 infantil i amb l'educació secundària obligatòria, garantint la coordinació entre les etapes, per tal d'assegurar una transició adequada de l'alumnat entre etapes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.
L'acció educativa en l'educació primària procurarà la 1.5 integració de les diverses experiències i aprenentatges de l'alumnat, la motivarà i s'adaptarà als seus ritmes de treball.

Article 2
Finalitat
La finalitat de l'educació primària és proporcionar a tots els nens i les nenes les competències que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a la lectura i a l'escriptura, al càlcul, a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, a l'autonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal, a la resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència, la cultura i la convivència, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe; desenvolupar la competència d'expressar el que s'ha après, d'explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de vista i la seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i d'arribar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, d'esforç, treball i estudi; expressar el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat; i conèixer els elements bàsics de la llengua, la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.

Article 3
Objectius de l'educació primària
L'educació primària ha de contribuir a:
Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de a) convivència per ser un ciutadà o ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d'una societat democràtica.
Tenir consciència del valor del treball individual i b) col·lectiu i desenvolupar hàbits d'esforç i treball en l'estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l'aprenentatge.
Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de c) convivència, i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica tant en l'àmbit familiar com en l'àmbit escolar i social.
Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i d) les diferències entre les persones, facilitar que les noies i els nois elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitats; defensar l'aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació.
Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua e) catalana, com la llengua castellana i, si s'escau, l'aranès, així com una llengua estrangera, i desenvolupar hàbits de lectura.
Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques, f) iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d'operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaç d'aplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
Conèixer, valorar i estimar l'entorn natural, social i g) cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d'extrapolar aquests coneixements al món en general; comprendre, a partir de l'observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.
Utilitzar diferents representacions i expressions h) artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals.
Iniciar-se en la utilització per a l'aprenentatge de les i) tecnologies de la informació i la comunicació, seleccionar i valorar la informació rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de j) la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.
Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements k) adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar l) el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
Adquirir els elements bàsics d'una correcta educació vial i m) les actituds de respecte que afavoreixin la prevenció d'accidents de trànsit.
Conèixer i valorar el medi natural així com els animals més n) propers a l'ésser humà i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecció.

Article 4
La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu
El català, com a llengua 4.1 pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies.
L'alumnat té dret a rebre l'ensenyament en català en 4.2 l'educació primària. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.
L'objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir 4.3 que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Durant l'educació primària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials, tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars.
Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte 4.4 educatiu, un projecte lingüístic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament d'Educació, en el qual s'adaptaran els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn.
El projecte lingüístic establirà pautes d'ús de la llengua 4.5 catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposi el centre, s'arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d'ús familiar per al període d'acollida de les famílies procedents d'altres països.
El projecte educatiu dels centres preveurà l'acollida 4.6 personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si s'escau, el procés d'aprenentatge de la llengua.
L'alumnat te dret a no ésser separat en centres ni en grups 4.7 classe diferents per raó de llur llengua habitual.

Article 5
La immersió lingüística
En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, 5.1 s'implementaran metodologies d'immersió lingüística en llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge.
El programa d'immersió en llengua catalana tindrà en compte 5.2 la llengua de l'alumnat i l'ensenyament de la llengua castellana.
Els centres que apliquin el programa d'immersió han 5.3 d'adaptar els horaris a les característiques d'aquest programa. En tot cas es tindrà en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'ha d'impartir al llarg de l'etapa.

Article 6
La llengua occitana a Era Val d'Aran
L'aranès, variant de la llengua occitana, s'imparteix a Era Val d'Aran amb les assignacions temporals i en els àmbits d'aprenentatge i les àrees que el Consell General d'Era Val d'Aran, d'acord amb el Departament d'Educació, determini.

Capítol II
Currículum

Article 7
Currículum
S'entén per currículum de l'educació primària el conjunt de 7.1 competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació.
Per a cada àrea, aquest Decret determina els objectius, per 7.2 a tota l'etapa, així com els continguts i criteris d'avaluació en els diferents cicles.
Els centres educatius desenvoluparan i completaran el 7.3 currículum d'educació primària. El currículum elaborat pel centre formarà part del seu Projecte Educatiu.

Article 8
Competències bàsiques
S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els 8.1 coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
El currículum de l'educació primària inclourà les 8.2 competències bàsiques que es determinen en l'annex 1.
El currículum de cadascuna de les àrees conté les 8.3 competències bàsiques que es treballen en aquella àrea, la contribució de l'àrea a l'adquisició de les competències generals de l'etapa, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de cada cicle. A l'annex 2 s'estableix el currículum de les àrees, tenint en compte els horaris globals que figuren a l'annex 3 d'aquest Decret.
La determinació dels projectes i el funcionament del 8.4 centre, l'organització de les activitats a l'aula, així com les activitats complementàries i extraescolars poden contribuir, també, a l'adquisició de les competències bàsiques.
La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament 8.5 de les competències bàsiques i ha d'estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.

Capítol III
Organització dels ensenyaments

Article 9
Àrees de coneixement
Les àrees de coneixement en què s'organitza l'educació 9.1 primària són les següents:
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i aranès, a Era Val d'Aran.
Llengua estrangera.
Coneixement del medi natural, social i cultural.
Educació artística.
Educació física.
Matemàtiques.
En un dels cursos del cicle superior de l'etapa, a més de 9.2 les àrees esmentades, l'alumnat cursarà l'àrea d'Educació per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestarà especial atenció a la igualtat entre homes i dones.
A més del seu tractament específic en algunes àrees del 9.3 currículum, la comprensió lectora, la capacitat d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit, la comunicació audiovisual, l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i l'educació en valors es desenvoluparan en totes les àrees. En tot cas, la lectura, com a factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques, serà inclosa en les activitats de les diverses àrees.
Les competències bàsiques es desenvoluparan en les 9.4 diferents àrees i amb activitats de diferents graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la pròpia àrea i interdisciplinaris o de les diverses àrees, integrant les diferents experiències i aprenentatges dels alumnes. En cada cicle es realitzarà com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l'aplicació de coneixements de diverses àrees.
En l'àrea de llengües estrangeres, l'alumnat iniciarà 9.5 l'aprenentatge d'una primera llengua en el cicle inicial.
Els centres educatius podran oferir, de manera opcional per 9.6 a l'alumnat, una segona llengua estrangera al cicle superior de l'educació primària.

Article 10
Horari
En l'annex 3 s'estableixen els horaris globals de cada 10.1 àrea de coneixement en què s'organitza l'educació primària, computant 35 setmanes lectives per curs a raó de 25 hores setmanals, inclòs l'esbarjo.
Els centres docents han d'organitzar l'horari d'acord amb 10.2 la seva programació, atenent les necessitats i les possibilitats de la seva planificació curricular, especialment si s'organitza per projectes de treball interdisciplinaris, en funció de l'edat i dels interessos de l'alumnat. En aquesta flexibilització de les hores dedicades a cada àrea es respectaran els horaris globals de l'annex 3, i l'horari mínim establert per a cadascun dels cicles de l'etapa en l'annex 4 d'aquest Decret.
Les àrees de l'àmbit lingüístic (llengua i literatura 10.3 catalana, llengua i literatura castellana, llengua estrangera, i aranès a Era Val d'Aran) i les matemàtiques tindran continuïtat a cada curs escolar.
A l'educació primària l'esbarjo es considera una activitat 10.4 educativa integrada en l'horari lectiu de l'alumnat i, per tant, s'hi han de respectar també els principis del projecte educatiu.

Capítol IV
Atenció a la diversitat

Article 11
Atenció a la diversitat
La intervenció educativa es regirà pel principi d'atenció 11.1 a la diversitat, base d'una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Entre aquests mecanismes, han de considerar-se les adaptacions del currículum, com també el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o els desdoblaments dels grups d'alumnes.
El Departament d'Educació posarà les condicions 11.2 necessàries perquè l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s'asseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients.
Així mateix, l'alumnat amb necessitats educatives especials que ho requereixi disposarà d'adaptacions que s'aparten significativament dels continguts i dels criteris d'avaluació, amb la finalitat de facilitar-li l'adquisició del currículum. Les esmentades adaptacions s'efectuaran per aconseguir el màxim desenvolupament de les competències bàsiques. L'avaluació i la promoció de l'alumnat amb aquestes adaptacions prendran com a referent els objectius i criteris d'avaluació fixats en les programacions adaptades.
Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el 11.3 mateix cicle prevista a l'article 16.3, l'alumnat amb programacions adaptades podrà ampliar la seva permanència en l'etapa de l'educació primària a un curs més, sempre que això afavoreixi la seva integració socioeducativa.
L'alumnat d'incorporació tardana serà objecte d'una 11.4 acollida personalitzada i de mesures organitzatives i curriculars que permetin la seva integració escolar i l'aprofitament dels seus estudis, d'acord amb les característiques personals, d'aprenentatge i del context social. L'acolliment d'aquest alumnat tindrà en compte de manera especial l'aprenentatge lingüístic, l'accés al currículum comú i els processos de socialització. El desenvolupament d'aquestes mesures serà en tot cas simultani a l'escolarització de l'alumnat en els grups ordinaris, segons el nivell i evolució del seu aprenentatge.
L'alumnat que presenti un desfasament de més d'un cicle en el seu nivell de competència curricular, podrà ser escolaritzat en un curs inferior al que li correspondria per edat. En cas que superi aquest desfasament s'incorporarà al curs que el pertoqui per edat.
L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats 11.5. intel·lectuals podrà comportar tant l'adaptació curricular com la flexibilització de la permanència en un curs, en un cicle o en tota l'etapa. El Departament d'Educació establirà els requisits de diagnòstic i informe per als diferents casos.

Capítol V
Acció tutorial i orientació

Article 12
Principis
L'acció tutorial és el conjunt d'accions educatives i dels 12.1 processos individuals i de grup que contribueixen al desenvolupament personal i a l'orientació de l'alumnat per assolir un millor creixement personal i integració social. L'acció tutorial ha de contribuir a crear una dinàmica positiva en el grup classe i a implicar l'alumnat i les seves famílies en la dinàmica del centre.
L'acció tutorial integrarà les funcions del tutor o tutora 12.2 i les actuacions dels i de les mestres i d'altres professionals que puguin intervenir en el grup classe.
Com a part de la formació integral de l'alumnat, l'acció 12.3. tutorial ha de preveure els procediments de treball conjunt amb les famílies per a la coordinació i seguiment tant del procés d'aprenentatge com dels aspectes de desenvolupament personal, orientació escolar i de convivència i cooperació.

Article 13
Organització
Cada grup d'alumnes disposarà d'un tutor o tutora, que 13.1. serà el responsable d'orientar el procés educatiu de l'alumnat, tant a nivell individual com col·lectiu. El tutor o tutora vetllarà especialment per al desenvolupament personal de l'alumnat i per l'assoliment progressiu de les competències bàsiques i coordinarà, a aquests efectes, els i les mestres que atenen un mateix alumnat, com de l'elaboració d'adaptacions del currículum a les necessitats i característiques de l'alumnat.
Correspon al tutor o tutora la relació amb les famílies o 13.2 tutors legals dels alumnes del grup i el seguiment de la documentació, acadèmica i de tot tipus, que sigui necessària per al procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat del grup.
L'equip directiu procurarà que el tutor o tutora sigui el 13.3 mateix al llarg de cada cicle. Així mateix, en la planificació i desenvolupament de l'acció tutorial el centre comptarà amb l'assessorament de professionals dels serveis educatius.

Article 14
Actuacions dels equips docents de cicle
En relació amb el desenvolupament del currículum i el 14.1 procés del seu alumnat, els equips de cicle tindran les funcions següents:
Fer el seguiment global de l'alumnat del grup i establir les mesures necessàries per a la millora de l'aprenentatge, d'acord amb el projecte educatiu del centre.
Fer col·legiadament l'avaluació de l'alumnat, d'acord amb la normativa establerta i amb el projecte educatiu del centre, i adoptar les corresponents decisions de promoció.
Qualsevol altra funció que estableixi el Departament d'Educació o es determini en el pla d'orientació i acció tutorial del centre.
Els equips de cicle col·laboraran per a prevenir els 14.2 problemes d'aprenentatge que puguin presentar-se i compartiran tota la informació que sigui necessària per a treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. A tal efecte, els centres habilitaran horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips dins del període de permanència del professorat en el centre.

Capítol VI
Avaluació i promoció

Article 15
Avaluació
L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat 15.1 serà contínua i global, de manera que es tindrà en compte especialment el progrés de l'alumne en el conjunt d'àrees del currículum.
L'avaluació prendrà en consideració els diferents elements 15.2 del currículum, el treball fet a classe i l'interès i l'esforç a progressar demostrat per l'alumne. Es posarà especial cura en l'avaluació formativa i en el grau d'adquisició de les competències bàsiques.
En el supòsit que el progrés de l'alumne no sigui 15.3 l'adequat, s'establiran mesures de reforç per facilitar-li l'adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu. Aquestes mesures s'adoptaran en qualsevol moment del cicle.
Els i les mestres avaluaran els aprenentatges de 15.4 l'alumnat, els processos d'ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.
En acabar l'etapa s'elaborarà un informe global 15.5 individualitzat del procés seguit per l'alumne i del nivell d'adquisició dels aprenentatges i de les competències bàsiques. Es garantirà la confidencialitat de les dades obtingudes.

Article 16.
Promoció
En finalitzar cada cicle, el professorat del grup prendrà 16.1. les decisions oportunes sobre la promoció de cada alumne. Es tindrà en compte, de manera fonamental, l'opinió del professor tutor de l'alumne i de l'equip docent del cicle corresponent.
Cada alumne accedirà al cicle següent sempre que hagi 16.2 superat els aprenentatges corresponents o l'equip docent consideri que podrà seguir el curs següent amb aprofitament i amb els ajuts i suport corresponent. Es posarà especial atenció en finalitzar el cicle inicial i el superior.
Quan no es compleixin les condicions esmentades, l'alumnat 16.3 romandrà un any més en el mateix cicle. Aquesta mesura es podrà adoptar una sola vegada al llarg de l'educació primària i els centres establiran un pla específic de recuperació que permeti l'alumne incorporar-se tan aviat com pugui al curs que li correspondria.
S'accedirà a l'educació secundària obligatòria si s'ha 16.4 assolit el desenvolupament de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat. S'hi accedirà, així mateix, sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa, en la que l'alumne/a rebrà els ajuts i suport corresponent. Quan no es compleixin les condicions suara esmentades, no es podrà accedir a l'etapa següent si no s'han adoptat les mesures previstes en els articles 15.3 i 16.3.
El centre informarà els pares o tutors legals sobre la 16.5 situació acadèmica de l'alumne i sobre el seu progrés educatiu. Aquests col·laboraran i participaran activament en les decisions relatives al procés educatiu de l'alumne.

Article 17
Avaluació diagnòstica
En acabar el cicle mitjà es realitzarà una avaluació 17.1 diagnòstica, que no tindrà efectes en l'expedient acadèmic individual, sinó caràcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa.
Els centres utilitzaran els resultats de l'avaluació 17.2 diagnòstica per prendre les mesures oportunes i garantir que tot l'alumnat assoleixi les competències bàsiques previstes per a aquest nivell d'escolaritat i, en particular per a organitzar, en el tercer cicle de l'educació primària, les mesures de reforç per a l'alumnat que les requereixi.
L'avaluació diagnòstica, conjuntament amb altres 17.3 indicadors, permetrà analitzar, valorar i reorientar, si cal, els dos primers cicles de l'educació primària per aconseguir la formació i els aprenentatges previstos.
El Departament d'Educació facilitarà als centres els 17.4 models, instruccions i suport necessari per dur a terme l'avaluació diagnòstica.

Capítol VII
Desenvolupament del currículum i autonomia de centres

Article 18
Autonomia pedagògica dels centres
El Departament d'Educació fomentarà l'autonomia pedagògica 18.1 i organitzativa dels centres, potenciarà el treball en equip dels docents i n'estimularà la reflexió i la recerca educativa a partir de la seva pràctica docent.
Per impulsar l'autonomia dels centres, el Departament 18.2 d'Educació potenciarà la funció directiva mitjançant mesures específiques adreçades a reforçar el lideratge i la responsabilitat del director o directora, de l'equip directiu i la corresponsabilitat dels òrgans de coordinació.
Cada centre elaborarà el seu projecte educatiu, en el 18.3 qual, a més dels valors, objectius i prioritats d'actuació, especificarà els principis bàsics per al desenvolupament curricular i el tractament transversal en les àrees de l'educació en valors. El projecte educatiu tindrà en compte les característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic del centre; farà palès el respecte al principi de no discriminació i d'inclusió educativa com a valors fonamentals; i establirà els principis per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat i l'acció tutorial, així com per a l'elaboració del pla de convivència i del projecte lingüístic del centre. El projecte educatiu dels centres privats concertats ha d'incloure el caràcter propi del centre.
Els centres docents desenvoluparan i concretaran el 18.4 currículum per a tota l'etapa i fixaran les mesures adequades d'atenció a la diversitat. Així mateix, podran establir mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges a fi que l'alumne pugui continuar els estudis obligatoris amb més garanties d'èxit. Totes aquestes actuacions constaran en el projecte educatiu de centre.
El Departament d'Educació afavorirà i incentivarà la 18.5 coordinació entre els projectes educatius dels centres d'educació primària i els d'educació secundària obligatòria a fi que el pas de l'alumnat d'una etapa a l'altra sigui viscut com a continuïtat positiva.
Els centres podran establir compromisos amb les famílies i 18.6 la comunitat local per incentivar el treball de l'alumnat i apel·lar a la seva responsabilitat per millorar el seu procés d'aprenentatge.
Els centres docents, en el marc del seu projecte, podran 18.7 organitzar les hores dedicades a cada àrea i adaptar el currículum a les característiques de l'alumnat, a la situació socioeconòmica i lingüística del centre i al seu entorn social. Les assignacions temporals de cada àrea de coneixement en què s'organitza l'educació primària, en cadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-se a les assignacions horàries globals establertes a l'annex 3. A l'annex 4 d'aquest Decret es concreta l'horari mínim que cal respectar per cadascun dels cicles de l'etapa.
L'autonomia dels centres podrà comportar dur a terme, dins 18.8 el marc que estableixi el Departament d'Educació, experiències innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modificacions de l'horari escolar i relacions específiques amb la comunitat local. En cap cas, però, aquestes mesures no podran comportar aportacions extraordinàries de les famílies.

Article 19
Material didàctic
Els materials didàctics i els llibres de text que s'utilitzin han de respectar els principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris i s'han d'adequar al que estableix aquest Decret i a les normes de desenvolupament. En particular, han d'incloure els principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
Disposició addicional primera
L'ensenyament de la religió
L'ensenyament de la religió s'inclourà a l'educació primària 1. d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.
El Departament d'Educació garantirà que tots els pares i 2. tutors legals de l'alumnat puguin manifestar la seva voluntat per poder rebre ensenyament religiós, sense que l'opció feta suposi cap tipus de discriminació.
Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que l'alumnat els pares o tutors del qual no hagi optat perquè cursi ensenyaments de religió, rebi la deguda atenció educativa, a fi que l'elecció d'una o altra opció no suposi cap de mena de discriminació. Aquesta atenció en cap cas comportarà l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós, ni a qualsevol àrea de l'etapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes per pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre.
La determinació del currículum de l'ensenyament de la 3. religió catòlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents. Aquest currículum haurà de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris. El Departament d'Educació vetllarà pel seu compliment.
L'avaluació dels ensenyaments religiosos es farà amb els 4. mateixos criteris que la de les altres àrees; però les qualificacions no seran computables en les convocatòries en què han d'entrar en concurrència els expedients acadèmics per tal de garantir el principi d'igualtat i de lliure concurrència de tot l'alumnat.
Disposició addicional segona
Ensenyaments impartits en llengua estrangera
Els centres que imparteixin continguts d'una o diverses àrees del currículum en una llengua estrangera aplicaran la mateixa normativa d'admissió d'alumnes que es reguli per a tota l'educació primària. En els criteris d'admissió d'alumnes no s'inclouran requisits lingüístics.
Disposició addicional tercera
Centres amb una hora més de permanència de l'alumnat
En els centres en què tot l'alumnat, a més de l'horari lectiu, romangui una hora diària més, es dedicarà aquesta sisena hora al desenvolupament d'habilitats pràctiques i funcionals relacionades amb aspectes que afavoreixen la formació integral de l'alumnat; en cap cas, però, les activitats de sisena hora avançaran elements curriculars.
Disposició derogatòria
Sense perjudici del que estableix la disposició final primera en relació amb el calendari d'aplicació de la nova ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, queden derogats el Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària; el Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificació del Decret 95/1992, i del Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya: les referències a l'educació primària del capítol 1, el capítol 3 i l'apartat 2 de l'annex; així com qualsevol altra norma de rang igual o inferior en allò que s'oposi al que s'estableix en aquest decret.

Disposicions finals

Calendari d'aplicació 1.
L'any acadèmic 2007-2008 s'implantarà la nova ordenació dels ensenyaments al cicle inicial.
L'any acadèmic 2008-2009 s'implantarà la nova ordenació dels ensenyaments al cicle mitjà.
L'any acadèmic 2009-2010 s'implantarà la nova ordenació dels ensenyaments al cicle superior.
S'autoritza el Departament d'Educació per dictar, mitjançant 2. ordre, les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació del que disposa aquest Decret.
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la seva 3. publicació al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 26 de juny de 2007
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Ernest Maragall i Mira
Conseller d'Educació

Annex 1
Competències bàsiques
La finalitat de l'educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços d'adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia fa que sigui imprescindible centrar el currículum en les competències bàsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competències afavoreix que l'alumnat integri els seus aprenentatges, posant en relació els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, això orienta el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d'avaluació que tenen caràcter bàsic per a tot l'alumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procés d'ensenyament i aprenentatge.
La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assolirà com a conseqüència del treball en distintes àrees. Per tant l'eficàcia en la consecució de les competències bàsiques depèn d'una bona coordinació de les activitats escolars de totes les àrees curriculars. I per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i de les aules: l'articulació dels diferents àmbits d'organització del professorat com els cicles i cursos; la participació de l'alumnat en la dinàmica del centre i en el propi procés d'aprenentatge; la complementació del treball individual i el treball cooperatiu; l'ús de determinades metodologies i recursos didàctics, com la concepció, organització i funcionament de la biblioteca escolar; l'acció tutorial amb atenció especial a les relacions amb les famílies; i, finalment, la planificació de les activitats complementàries i extraescolars.
Perquè el currículum sigui coherent amb els plantejaments que s'acaben de proposar cal contemplar dos grups de competències bàsiques: unes són les més transversals, que són la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives per comprendre i expressar la realitat, les metodològiques, que activen l'aprenentatge, i les relatives al desenvolupament personal; i un segon grup, les més específiques, relacionades amb la cultura i la visió del món, que farà que les accions dels nois i noies siguin cada vegada més reflexives, crítiques i adequades.
Per aconseguir un desenvolupament d'aquestes competències, cal tenir en compte que totes elles estan en estreta relació i complementarietat: la visió de la realitat social i física és una construcció cultural que es produeix en les interaccions humanes que requereixen de competències personals i socials de la comunicació i de les metodològiques. Alhora, aquestes competències no es poden desenvolupar si no és omplint de significat, de contingut significatiu per als infants, la seva exercitació en les activitats escolars i fent-los útils en la resolució de les situacions que planteja el món físic i social. És a dir, l'educació ha de desenvolupar harmònicament la competència d'actuar com a persona conscient, crítica i responsable, en el món plural i divers que és la societat del segle XXI.
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents:
Competències transversals:
Les competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1.
Competències artística i cultural 2.
Les competències metodològiques:
Tractament de la informació i competència digital 3.
Competència matemàtica 4.
Competència d'aprendre a aprendre 5.
Les competències personals:
Competència d'autonomia i iniciativa personal 6.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món 7. físic
Competència social i ciutadana 8.
Els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees es tinguin en compte les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina. Els criteris d'avaluació serveixen de referència per valorar el progressiu grau d'adquisició de les distintes competències. Per tenir una visió més precisa de com en cadascuna de les àrees curriculars es plantegen aquestes competències bàsiques, en la introducció de cadascuna d'elles es precisa com contribueix a desenvolupar-les.
A continuació es descriuen els aspectes nuclears d'aquestes competències la visió globals dels quals caldrà completar amb el que apareix en cada àrea curricular, on es precisa la seva contribució al desenvolupament d'aquestes competències bàsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de les competències que són específics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primers nivells educatius, si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot l'alumnat.
Les competències comunicatives
Atès que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones, aprendre és una activitat social, i saber comunicar esdevé una competència clau per a l'aprenentatge, que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per tant, és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos.
Aquesta competència suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de diverses llengües, i amb l'ús de les eines matemàtiques (operacions fonamentals, eines aritmètiques i geomètriques o útils estadístics). El desenvolupament de tots aquests àmbits facilitarà el de la competència intercultural per poder valorar la diversitat cultural que fa comprendre i expressar la seva percepció del món, la d'altri i la de la seva pròpia realitat.
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. És fonamental l'habilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i l'habilitat d'interactuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenció a les conseqüències que comporta la presència de dones i homes en el discurs. En la comunicació s'interpreta de forma significativa la informació que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la capacitat per generar informació amb noves id