Educació diferenciada: una opció per a la convivència [2004]

Un informe elaborat amb les contribucions arribades al Fòrum d’educació diferenciada [2004]

 

ÍNDEX

Introducció
1. Educar en la convivència, una necessitat urgent.
    - El paper de l’escola per educar en la convivència.
2. Els límits de la mixticitat per a l’educació en la convivència.
    - Educar en el gènere ignorant el gènere?
3. Aportacions de l’educació diferenciada a la convivència.
    - Respectar la diferència per garantir la convivència.
    - L’èxit acadèmic com element socialitzador.
    - Avenços en diversos països.




Introducció

La violència, dins i fora de les aules, és actualment un dels problemes que més preocupen la societat. Des de ben diversos àmbits s’estan proposant mesures per prevenir els conflictes i eradicar les causes dels comportaments incívics (1). Sens dubte, un dels àmbits que està centrant l’atenció és l’escola, lloc on els nois i les noies poden rebre el coneixement i els hàbits socials que contribueixen a la convivència.

En aquest informe, resumim els avantatges de l’educació diferenciada per sexes alhora d’educar en la convivència. Es tracta d’un model educatiu que ha demostrat, a diferents societats i en condicions ben diverses, la seva eficàcia en afavorir un major respecte entre noies i nois, obtenint uns millors resultats de socialització que l’ensenyament mixt. De fet, molts països han encetat un debat sobre les virtualitats de la diferenciació i els límits de la mixticitat. La clau de l’èxit de l’educació diferenciada, afirmen els experts, rau en l’equilibri entre el reconeixement de la diferència i la garantia de la igualtat d’oportunitats dels dos sexes.

Aquest informe ha estat elaborat amb les contribucions arribades al Fòrum d’educació diferenciada(2).

 

 

1. Educar en la convivència, una necessitat urgent
 


D’un temps ençà, la comunitat educativa afronta dificultats greus per garantir la convivència i eradicar els comportaments violents en les aules(3). No és un problema local: es tracta d’una tendència general en diversos països, i darrerament sembla haver-se accelerat. A més, la violència es dóna tant entre companyes i companys com entre alumnes i professors, en un ventall que va des de l’agressió física i verbal fins l’assetjament psicològic. En alguns casos estem davant una violència de gènere.

Són molts els estudis que palesen l’impacte d’aquest comportament incívic. Insultar, ignorar, no deixar participar, parlar malament de l’altre, amagar o trencar materials d’un altre són les accions menys ofensives, que queden darrere, en gravetat, a pegar, amenaçar amb o sense armes, forçar a fer quelcom, assetjament moral i sexual, robar(4). Els casos més extrems han sortit a la llum pública i han aixecat polseguera: entre ells, el suïcidi de Jokin, un noi víctima d’assetjament moral a una escola del País Basc, o els assassinats múltiples en escoles nordamericanes, com a Columbine. D’altres, figuren en estadístiques de les administracions, com ara el notable increment d’embarassos no desitjats en adolescents, que molt sovint acaben en avortament, amb tot l’impacte psicològic que suposa.

Indubtablement, l’enrenou dins les aules perjudica també més enllà dels seus límits. La situació passa factura als professors, que es veuen desbordats, impotents(5). La societat, per la seva banda, també la pateix, en les pròpies famílies i, sovint, amb els comportaments delictius que les mateixes persones fan fora de l’escola.

El càstig dels agressors i el control de la tinença d’objectes perillosos és el primer pas, com ha ocorregut en centres nordamericans i diversos països d’Europa(6). Fins i tot hi ha on s’han arribat a instal·lar detectors de metalls. Són mesures, però, que no es demostren suficients si no van acompanyades d’una educació en la convivència, coincideixen en afirmar diverses veus.

 
El paper de l’escola per educar en la convivència
 
Hi ha cert consens en afirmar que estem davant un problema, el de la violència (i més en concret la violència de gènere), molt complex i que cal afrontar des de diversos punts de vista, disciplines, i àmbits(7). La societat, i amb ella també pares, alumnes, professors, experts i administració, han debatut sobre quines mesures poden ajudar a redreçar la situació i, més en concret, quin ha de ser el paper de l’escola. Es tracta, és clar, d’una peça més de la solució, junt amb moltes altres, com ara la tasca educadora que poden fer les famílies, els mitjans de comunicació, les campanyes públiques, la legislació, la promoció d’hàbits saludables en relació a les drogues, la restricció de tinença d’armes, etcètera.

L’escola pot i ha de contribuir a la socialització dels alumnes. No obstant això, com hem dit, no es pot sobredimensionar el seu paper: durant un any, els nens són a l’escola només un 15% del temps. Malgrat hi ha, per tant, molts altres àmbits de socialització que ocupen el temps restant, l’escola manté una posició important precisament pel fet de la seva “artificialitat”, que li permet crear unes condicions –diferents de les habituals- en les quals es pugui educar millor en la convivència. En aquest sentit, l’escola és “taller” de socialització; els alumnes es troben en un lloc que no representa la societat, sinó que prepara per a ella amb unes tècniques pròpies que anomenem pedagogia, psicologia, etcètera.

No hem d’oblidar però, que per alguns alumnes, és actualment tant o més determinant per la seva siocialització algunes activitats que desenvolupen durant el seu temps d’oci, com per exemple els videojocs(8). I, no cal dir-ho, aquells que han presenciat repetides actituds antisocials –sexistes o no- en l’àmbit familiar.

Sigui en l’àmbit que sigui, en un primer moment, les mesures que es prenen són de caire preventiu, centrades bàsicament en resoldre els conflictes i no tant en modificar les causes que els han provocat. En un segon moment, s’efectua l’anàlisi dels conflictes en un marc més global de millora de la convivència(9).

Quines són les causes d’aquesta violència? D’acord amb alguns informes, un dels principals factors en el deteriorament de la convivència és “el creixent desinterès dels alumnes en matèria d’estudi”(10). En la personalitat del violent són freqüents els següents factors: baix rendiment acadèmic, moltes hores de televisió, consum d’alcohol i drogues, situació familiar desestructurada i afició pels jocs d’ordinador violents(11).

Com posar-hi remei? No es parteix de zero: s’han editat nombrosos manuals per a professors, materials didàctics i estudis sobre la prevenció de conductes violentes a l’escola, amb més o menys eficàcia(12). Els llistats de recomanacions acostumen a incloure el paper insubstituïble dels pares, i les actuacions que des de l’administració educativa es poden dur a terme. En aquest context, l’educació diferenciada representa una aportació positiva.

 


 
2. Els límits de la mixticitat per a l’educació en la convivència


 
L’ensenyament mixt és considerat, en ocasions, com la fórmula idònia per garantir la igualtat i convivència entre sexes, ja que suposa la vivència compartida de tasques escolars, socialitzant-se i formant-se conjuntament. Teòricament, la mixticitat presentaria un avantatge decisiu, respecte a qualsevol altre solució: reflecteix la convivència tal com es troba a la societat, de dones i homes, i per tant socialitzaria millor. En la pràctica, com em vist anteriorment, no es pot sobredimensionar la influència de l’escola en aquesta tasca tant necessària: és l’àmbit de les noies i els nois només durant una sisena part del seu temps.

D’altra banda, s’ha afirmat també que l’escola mixta contribueix a eliminar estereotips i discriminacions per raó de gènere alhora d’escollir futur professional. Però aquestes afirmacions no han estat contrastades.

Més aviat succeeix el contrari: en els darrers anys han vist la llum diversos informes que alerten de les mancances del sistema mixt en la socialització, al temps que suggereixen explorar, sense prejudicis, els avantatges de l’educació diferenciada per assolir aquest mateix objectiu.

 
Educar en el gènere ignorant el gènere?
 
És opinió força estesa entre els investigadors que l’educació mixta, per sí mateixa, no garanteix la igualtat de sexes(13). El simple fet d’estar junts noies i nois no vol dir més igualtat i més respecte mutu. En ocasions, el fet d’educar en mixt sense més encara ha produït més conflictivitat: és prou conegut el cas de França on, arrel de la violència i els comportaments sexistes a les aules, s’ha replantejat l’efectivitat del sistema. L’agosarada afirmació del sociòleg francès Michel Fize, expert en educació i un dels protagonistes del debat, ha fet trontollar bona part dels fonaments sobre els quals se sostenia la mixticitat: “per culpa de l’escola mixta hi ha molts alumnes que avui pateixen, i no afavoreix la igualtat entre els sexes: a vegades afavoreix la desigualtat”(14).

Nombrosos estudis avalen aquesta afirmació, i demostren que l’educació mixta contribueix menys a evitar la violència de gènere, les escandaloses diferències d’orientació professional, i els “estereotips de gènere”. En referència a tot això destaquem les investigacions de Marie Duru-Bellat(15), de Fabio Lorenzi-Cioldi(16), de Nicole Mosconi(17), de Lawrie(18), de Michel Fize(19)... També podem citar l’informe de Chris Heister, Presidenta de la Comissió Sueca encarregada d’estudiar la millora del sistema educatiu, que indica que la mixticitat conserva i porta a extrems negatius les diferències entre sexes, precisament per no tenir-les en compte; i es recomana l’organització de classes amb només nenes o només nens.

El motiu de fons és que per garantir la igualtat cal una profunda acció educativa que precisament resulta més difícil a l’escola mixta, degut a la varietat de situacions de maduresa i desenvolupament personal que es donen entre els nens i les nenes; així com per l’augment de tensions que es sol donar en una aula no homogènia. És precís, doncs, no confondre igualtat amb uniformitat de tracte educatiu.

Pel que fa a la socialització, alguns investigadors han vist que, en un centre mixt, els nois potser poden entendre millor les noies, però els perden el respecte(20). En la immaduresa de l’adolescent, els nois, per resultar atractius a les noies, potencien qualitats que es necessiten també per tenir èxit en altres aspectes de la vida. En canvi, les noies perceben la importància de l’atractiu físic i dediquen gran atenció al seu aspecte personal, a vegades en detriment d’altres àmbits més importants per la seva maduresa; no sentir-se atractives pot provocar-los situacions de depressió. Aquesta desigualtat en la relació ha portat alguns autors a parlar del "sexual harassment" com un tipus de violència al que les noies estan sotmeses des de la seva infància(21).

En definitiva, el fet de la convivència intersexual a l’escola mixta no garanteix l’ideal del mutu respecte entre sexes. És aquest un ideal que es pot assolir més fàcilment per altres camins, que poden garantir millor el progrés social; tal com ha afirmat l’expert francès Dominique Schnapper, “no fem de l’educació mixta un absolut. Històricament, la cohabitació escolar de nenes i nens no és en absolut un principi republicà. El principal argument dels seus defensors consisteix a dir que l’escola ha de barrejar noies i nois, perquè la societat està composta de dones i homes. Però, en la concepció de la República, l’espai públic no representa pas la societat civil, desigual per essència. Al contrari, es construeix oposadament a ella. L’escola ha de ser, doncs, un lloc protegit i transcendir la societat pel seu aspecte impersonal i formal. I en això, la “mixticitat” marca més aviat un afebliment de l’idea republicana. Durant els anys 1960, tenia per objectiu ideològic el lluitar contra les desigualtats entre sexes, igual com l’escola única instaurada a la mateixa època lluitava contra les desigualtats socials. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes”(22).

 



3. Aportacions de l’educació diferenciada a la convivència


 
Si la mixticitat, per si mateixa, no resol les dificultats de convivència entre gènere, ¿pot ser més eficaç un model que diferencia a les aules nois i noies? Sens dubte, una i altra opció tenen avantatges, i hi ha gran diversitat d’opinions(23). Dit això, per contra el que pogués semblar en un primer cop d’ull, són nombroses i creixents les investigacions –tant teòriques com experimentals- que donen suport a l’educació diferenciada com una alternativa solvent. La diferenciació de gèneres –sigui en algunes classes, sigui en totes- està essent ja un dels recursos més exitosos per a reduir la violència i afavorir un ambient propici a la transmissió de coneixements i d’hàbits socials positius(24).



Respectar la diferència per garantir la convivència
 
Com ja hem vist, diversos estudis han provat que l’educació diferenciada combat amb més eficàcia que la mixta la perpetuació dels “rols de gènere”(25), anant així a una de les arrels dels problemes. De fet, un dels punts de partida d’aquest mètode educatiu és que no es poden ignorar les diferències si es vol assolir la plena igualtat de gèneres. Els nois i les noies aprenen determinades matèries de formes diferents, tenen diferents interessos i responen als estímuls de diferent manera. Si els professors i els pares entenen aquestes diferències entre gèneres, és més senzill encertar les solucions als problemes i garantir aquesta igualtat(26).

L’experimentació recollida en altres treballs ha portat a la conclusió que les noies i els nois educats diferenciadament tenen un autoconcepte millor(27). La impressió que tenen molts professionals és que ben sovint la visió de l’altre sexe tendeix a ser més positiva entre els alumnes d’escoles diferenciades que entre els de les mixtes.

Aquests beneficis per a les noies, per una banda, i per als nois, per l’altra, no només no perjudiquen sinó que senten les bases d’un millor enteniment mutu.

L’escola single-sex no malfia de la convivència entre sexes. Més aviat, entre els seus objectius figura el de preparar-hi els seus alumnes. Al mateix temps, és conscient que l’àmbit natural de la convivència és la societat: l’escola no deixa de ser un àmbit temporal i artificial, amb l’objectiu de transmetre coneixements i hàbits socials; no és un reflex de la societat, sinó que cerca millorar-la mitjançant la formació de nous ciutadans. Des d’aquest punt de vista, l’ensenyament diferenciat considera que conviure (capacitat de relacionar-se i d’acceptar, respectar i comprendre cadascú com és) requereix una capacitat que s’aprèn de diferent manera per part dels nois que per part de les noies(28). En contraposició a la mixticitat, assegura que no tota convivència és positiva, educativament parlant, si no es posen els mitjans pedagògics necessaris. No pel fet d’estar junts la relació ha de ser bona.

A l’educació diferenciada s’evita la “criminalització del gènere masculi”(29). Com saben els educadors, els alumnes responen a les expectatives que els professors tenen d’ells; així, l’educació diferenciada evita millor que es puguin donar actituts (conscients o inconscients) que reforcin aquests estereotips de violència que s’apliquen als nois.

També evita un nou concepte que algun psiquiatra de reconegut prestigi ha posat sobre la taula (i que fins ara només s’aplicava a les noies): la "vulnerabilitat masculina"(30), creadora de la inseguretat que amb tanta freqüència es dona entre els maltractadors.

Nombrosos experts s’han adonat dels avantatges de l’educació diferenciada; i especialment pel que fa als nois i el seu alt fracàs acadèmic comparat amb les noies; la diferenciació redueix la falta de motivació, la frustració, l’ansietat, l’agresivitat, la violència, les drogues, etc...(31)  Tot això facilita, en aquestes etapes tant importants per la socialització, una acurada atenció als nois, que són educats en un ambient de pau i exigència, d’estudi, de serenitat i responsabilitat en la feina, de respecte envers les persones del mateix o de l’altre sexe.

 
L’èxit acadèmic com element socialitzador
 
Un segon element en favor de la diferenciada és el dels resultats acadèmics, com confirmen ja innombrables estudis que mostren el millor rendiment, en termes generals, en comparació al model mixt(32). L’èxit acadèmic, com han reconegut experts de diverses sensibilitats, és un element socialitzador de primer ordre(33). No ateny de forma directa a la convivència, però indirectament té una importància decisiva: contribueix millor a evitar el fracàs escolar, un dels grans impediments per a la socialització, i un dels problemes més greus del sistema escolar actual(34).

 
Avenços en diversos països
 
En l’escena internacional, la recepció d’aquests plantejaments per part de les administracions educatives comença a ser un fet.

Per exemple a França: “la hipòtesi de classes separades opcionals al col·legi no em “xoca”. No tota distinció és discriminatòria” declarava Dominique Schnapper(35); Xavier Darcos(36) demanava per a l’escola pública francesa: “...si alguns establiments, per exemple, troben que l’educació de l’afectivitat i sexual es dóna millor en grups diferenciats per sexe, perquè no fer-ho?”.

A Àustria tenim el “Gymnasium Rahlgasse”, institut de secundària famós des de la seva creació pel seu treball en el camp de l’emancipació de la dona, i que té com a eix la igualtat d’oportunitats; la seva directora, Heidi Schrodt, reconeix que la investigació ha descobert com l’educació mixta sovint reforça els estereotips de gènere, i que resulta un desavantatge per ambdós sexes. Després de molts anys de promocionar la coeducació, a l’actualitat tenen diverses iniciatives, seminaris i cursos en els quals donen educació diferenciada als seus alumnes.  En paraules de la directora, Heidi Schrodt:  “En general, l’educació mixta ha demostrat ser un gran desavantatge per als dos sexes”(37).

A Alemanya està entrant amb força una nova tendència: les escoles amb educació diferenciada per a algunes assignatures com les matemàtiques, la física, la informàtica, la química i la biologia. Als 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com a un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies seguien en fort desavantatge i sofrien agressions, que els nois seguien dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és…(38)  La pedagoga feminista Lore Hoffman, de la Universidad de Kiel, ha reconegut que amb l’educació diferenciada s’aconsegueix que les noies s’interessin molt més per “les típiques assignatures de nois, com és la informàtica, la química o les matemàtiques, en estar les classes orientades segons les seves necessitats”. Per a Heidi Simonis, diputada socialista i coneguda feminista alemanya, “és necessari desfer-se definitivament del prejudici de que les noies necessiten classes conjuntes amb els nois per no estar en desavantatge professional. Això és completament fals, com ho és també el que nois i noies aprenen a conèixer-se millor assistint a classes mixtes”.

A Itàlia, malgrat la rigidesa del sistema escolar, també es planteja com una tendència a tenir en compte en endavant. Darrerament s’han fet ressò d’opinions favorables a la educació diferenciada publicacions com “La Repubblica”, “Mente e cervello” o “Avvenire”(39).

A Suïssa, el debat sobre la coeducació es va obrir el 1993 arrel de la conferència de Directors Cantonals d’Educació. A les conclusions finals es proposava que, per eliminar els estereotips i atendre les necessitats de les noies, calia impartir un ensenyament individualitzat i diferenciat; alguns van notar que un dels avantatges de l’educació diferenciada és precisament aquest.

A Quebec, preocupats per un fracàs escolar del 30% a secundària, s’està debatent la necessitat de tornar a un sistema d’educació diferenciada; de moment s’han autoritzat classes separades per sexe per tal de facilitar alguns aprenentatges com la història, les matemàtiques o l’educació física. Com afirmava el Conseil Superieur de l’Éducation, “La separació de sexes durant l’infància constitueix una etapa essencial del desenvolupament de l’identitat sexual”(40).

A Austràlia és avui més gran la demanda d’escoles diferenciades que no d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. També els investigadors hi diuen la seva: "The reasons for such differences are complex", afirma el Dr Ken Rowe (Principal Research Fellow, Australian Council for Educational Research), "but understandings are emerging from the research evidence suggesting that co-educational settings are limited in their capacity to accommodate the large differences in cognitive, social and developmental growth rates of girls and boys between the ages of 12 and 16”.  

Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmiques, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada per l’important nombre d’escoles que han optat per l’educació “single-sex”, com en diuen ells; fins al punt que s’està promocionant a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu.

Més en concret, als Estats Units(41), experiències com la de la Young Women’s Leadership School de New York són ocasió per a una reflexió pregona. És aquesta una escola per noies del Harlem i el Bronx, el 70% de les quals viuen per sota del llindar de pobresa. Els qui van crear-la l’any 1996 s’adonaven que aquestes noies vivien en un medi dominat pels nois: “Dins les escoles, els problemes d’intimidació, de violència o d’assetjament sexual son constants. Els nois son els qui fan la llei a les aules. Les noies pateixen intimidació i deixen fer. Aquí aquesta pressió no existeix” diu la directora. L’any 2002, per exemple, aconseguien l’ingrés a la universitat el 96%, i un 94% obtenien el diploma en quatre anys, en front del 50% de mitjana a New York. L’escola ha estat lloada per Hillary Clinton,  destacant el paper i els beneficis de l’escola diferenciada als barris difícils, assegurant que permeten “eliminar el clima de violència”(42).

 
 


NOTES


 
1. LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género: “TÍTULO PRELIMINAR, Artículo 1. Objeto de la Ley. 1. La presente Ley tiene por objeto actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia. 2. Por esta Ley se establecen medidas de protección integral cuya finalidad es prevenir, sancionar y erradicar esta violencia y prestar asistencia a sus víctimas. 3. La violencia de género a que se refiere la presente Ley comprende todo acto de violencia física y psicológica, incluidas las agresiones a la libertad sexual, las amenazas, las coacciones o la privación arbitraria de libertad. (…)”

2. El Fòrum d'Educació Diferenciada és promogut per mares i pares de família i educadores i educadors interessats en l'estudi dels avantatges de l'educació diferenciada per a nenes i nens (single-sex schooling), sobretot en les etapes d'educació primària i secundària. Des de la seva creació, el maig del 2004, han col·laborat persones de prop de vint països que, amb les seves preguntes, articles i treballs han contribuït a actualitzar periòdicament la plana web del Fòrum

3. Els casos de violència, bulling, etc. han estat recollits per algunes publicacions, com ara “Guerra en las aulas”, de la psicòloga Nora Rodríguez.

4. MARTÍN, E.: Convivencia y conflicto en los centros escolares: La situación española. Universitat Autònoma de Madrid.

5. Idem: “...el 80% de los profesores reconocen que los trastornos psicológicos son el principal problema de salud de su trabajo. La causa principal la ponen en que se ven impotentes, desbordados, ante unos alumnos que cuestionan permanentemente su autoridad y mantienen una actitud desafiante. Las consecuencias son alteraciones gastrointestinales, náuseas, dolores de cabeza. Todo esto origina el denominado profesor quemado "el síndrome bourn out”.

6. En el cas d’Estats Units el 78% d’institucions públiques té alguna mena de pla formal per prevenir o reduir la violència escolar, segons recull el National Center for Education Statistics.

7. Així, per exemple, Katherine Hanson, del Gender and diversities Institute, a Gendered Violence. Examining Education’s Role, Newton, Massachusetts 2002, p. 29: “It is important to understand that such violence is complex and must be viewed from an interdisciplinary perspective, one that bridges societal implications and their impact on individuals”.

8. Un recent estudi de l’ONG Amnistia Internacional denunciava la mala tasca d’alguns videojocs que presenten una forta càrrega de violència i un tracte menyspreant vers la dona.

9. MARTÍN, E.: Convivencia y conflicto en los centros escolares: La situación española. Universitat Autònoma de Madrid.

10. GARCÍA CORREA, Antonio; CALVO HERNANDO, Pastora & MARRERO RODRÍGUEZ, Gonzalo (Universidad de Málaga):  “Investigaciones realizadas en España sobre violencia escolar” a la Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 5(1), (2002).

11. Idem: “El ICE de la Universidad Autónoma de Barcelona en 1996 ha realizado un estudio sobre la violencia en los Institutos de Enseñanza Secundaria Según este estudio el estereotipo del alumno violento es el siguiente: joven de clase trabajadora, malos estudiantes, ven mucha televisión, ingieren comida rápida, beben bastante alcohol y consumen drogas al menos los fines de semana, se relacionan en pandillas, les gustan grupos musicales muy definidos, pertenecen a familias problemáticas y desestructuradas, son aficionados a los juegos violentos de ordenador.”

12. “Después de más de veinte años de investigaciones sobre la igualdad de género señalando que existe prejuicio de género en clase, incluso los programas más innovadores para los maestros no hacen nada o hacen muy poco para preparar a maestros a promover la igualdad de género en clase”. Igualdad de género para los educadores, padres y Comunidad, WEEA Publishing Center, Newton, Massachusetts, 1995.

13. “En la actual ordenación educativa no se hacen distinciones entre lo que se considera un saber apropiado para los niños y para las niñas, o entre las actividades que debe realizar cada grupo sexual. Se ha alcanzado así la igualdad formal. Sin embargo, la mayoría de estudios sobre la situación de las mujeres en los diversos países europeos muestra que esta igualdad formal no va acompañada de una igualdad real, es decir, que en la práctica de las relaciones sociales siguen manteniéndose muchas formas de discriminación (...)  la escuela mixta actual ha diluido la identidad de las niñas bajo una cultura esencialmente masculina”. (Marina SUBIRATS: Revista Iberoamericana de Educación, Núm. 6,  “Género y Educación”)

14. Entrevista publicada a La Vanguardia el 15 de setembre de 2004. L’expert també afirma: “La igualtat social entre sexes, per descomptat!, però... és l’escola mixta la via que porta aquesta igualtat? Jo discuteixo aquest argument, plantejo que –al contrari- afavorir la igualtat exigeix en molts moments evitar l’escola mixta i advocar per les aules separades”.

15. Marie Duru-Bellat, Professora à l'Université de Dijon (Sociologie-Sciences de l'Education): “De nombreux travaux illustrent cette émergence et ce renforcement des stéréotypes de sexe dans les groupes mixtes”. “La mixité, un aspect du "curriculum caché" des élèves”, article publicat a la revista Enfance et Psy, (1998, n°3, 73-78).

16. Fabio Lorenzi-Cioldi: Professeur titulaire à l'Université de Genève: “C'est dans la comparaison à l'autre groupe que les filles élaborent une image de soi qui adhère fortement à un stéréotype féminin" a Individus dominants et groupes dominés; images masculines et féminines, Presses Universitaires Grenoble.

17. N.Mosconi, professeur, Université Paris X-Nanterre, spécialité Sciences de l’éducation, Centre de recherches Education et Formation; “Il faut sauver les garçons”, a Le monde de l'Education, gener de 2003.

18. Lawrie L., Brown R.: “Sex Stereotypes, School and Subject Preferences and Career Aspirations as a Function of Single/Mixed-Sex Schooling and Presence/Absence of an Opposite Sibling”, British Journal of Educational Psychology, 62, pp.132-138.

19. Michel Fize, sociòleg i investigador del CNRS francès, als anys 90 va col·laborar amb Edouard Balladour; va ser conseller al Ministeri francès de Juventut i Esports  el 1997 i el 1998; especialista en temes de família i joventut, ha publicat diversos llibres al respecte. Les pièges de la mixité scolaire, Presses de la Renaissance, 2003.

20. M.A.PAYNE, E.H.NEWTON: “Teachers' and students' perceptions of the major advantages and disadvantages of coeducational secondary schooling”. Australian Journal of Education, 34, 1990, 67-86;  R.HAWLEY: A case for boys' schools. A D.K.HOLLINGER, R.ADAMSON (Eds): Single-sex schooling: Proponents speak, 11-44. Washington, DC: U.S. Departament of Education

21. H.BERMAN, K.MCKENNA, C.ARNOLD, et al: “Sexual harassment: everyday violence in the lives of girls and women”. Advances in Nursing Science, 22:4, 2000, pp.32-46.

22. Dominique Schnapper és membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (L'Express du 28/08/2003)

23. En aquest sentit, resulta paradigmàtica l’afirmació del cap de l’University School de Cleveland, Richard Hawley. Diu que la qüestió no és ¿per què educació diferenciada? sinó ¿Per què mixta?: “no hi ha absolutament cap recerca que recolzi la mixticitat per raons acadèmiques o socials”. Citat per Colleen Newquist a Education World, 1997.

24. En referència concreta a les escoles només per a nois, David Sadker afirma que “ofereixen una oportunitat única per descobrir estratègies que redueixin la violència, eliminin la misogínia i ensenyin comportaments responsables”. An educator’s Primer to the Gender War, 2002.

25. S.M.BAILEY: “The current status of gender equity research in American schools”. Educational Psycologist, 1993, pp.321-339;   ;  R.HAWLEY: “A case for boys’schools”. A D.K.Hollinger I R.Adamson (Eds), Single-sex schooling: proponents speak, US Department of Education, 1993.

26. M. Gurian assegura que per assolir els mateixos objectius necessitem ensenyar diferent. I, taxativament, nega que aquesta diferenciació per sexes sigui un retorn a pràctiques sexistes (Washington Post, 8/1/05, p. B01).

27. V.E.LEE i A.S.BRYK: “Effects of single-sex secondary schools on students achievement and attitudes”. Journal of Educational Psychology, núm.78, 1986, pp.381-395.

28. “Pocs pares necessiten incontrovertibles recerques o informes d’experts sobre gènere que els diguin el que ells saben per anys d’evidències: nois i noies són inherentment diferents, aprenen de diferent manera (...) tenen diferents interessos, i responen als estímuls de diferents maneres. I aprenen realment a entendre’s els uns amb els altres?”.  STARR, L.: Girls and boys together?, Education World, 2002.

29. C. HOFF SOMMERS: The War Against Boys : How Feminism Is Harming Our Young Men; Michael THOMPSON et al.: Protecting the Emotional Life of Boys; John NIKKAH: Our Boys Speak ; William S. POLLACK: Real Boys'Voice.

30. S.KRAEMER: “The fragile male” . British Medical Journal, 2000, 1609-1612.

31. R.W.CONLON: “Teaching the boys: New research on masculinity and gender strategies for schools”. Teachers College Record, 98, 2 , hivern 1996, pp.206-35.; D.KINDLON, M.THOMPSON: Raising Cain: Protecting the Emotional Life of Boys. New York, Ballantine, 1999. Edició en castellà el 2000: Educando a Caín, Ed Atlantida, Buenos Aires;  J.KLEINFELD: “Student Performance: Males versus females”. Public Interest 3:20. 1999, p.134.;  W.POLLACK: Real Boys: Rescuing Our Sons from the Myths of Boyhood. New York. Random House, 1998;  Christina HOFF SOMMERS: The war against boys; how feminism is harming our young men. New York, Simon and Schuster, 2000;  L.YATES: “Gender Equity and the boys debate: What sort of challenge is it?”. British Journal of Sociology of Education, 18:3, 1997, pp.337-47.

32. Entre d’altres, V.E.LEE, H.MARKS, T.BYRD: “Sexism in single-sex and coeducational secondary school classrooms”. Sociology of Education. 1994, pp.67, 92-10, K.SCANTLEBURY, J.B.KAHLE: “The implementation of equitable teaching strategies by high school biology student teachers”. Journal of Research in Science Teaching. 1993. Pp.30, 537-545; C.L.MASON, J.B.KAHLE: “Student attitudes toward science and science-related careers: a program dessigned to promote a stimulating gender-free learning environement”, Journal of Research in Science Teaching. 1989, pp.26, 25-39.

33. “El fracaso escolar es un camino hacia la marginación” Alvaro Marchesi, La Vanguardia, 20.12.2004

34. Espanya és el tercer país de l’Europa dels 25 en “abandono educativo temprano”, amb un 29% de població entre 18 i 24 anys que no ha completat la 2ª etapa de l’ensenyament secundari i no ha seguit cap tipus d’estudi o formació. Per darrera d’Espanya hi ha Malta i Portugal. No podem amagar la difícil socialització d’aquest 29% (cfr. Ministerio de Educación y Ciencia. Las cifras de la educación en España. Estadística e indicadores. 2004.)

35. Dominique Schnapper (L'Express du 28/08/2003). Declaracions en la mateixa línia va fer Michel Fize, sociòleg i investigador al CNRS, que participà en investigacions sobre la joventut a França encarregades per Edouard Balladur el 1994; també va ser conseller al Ministère Français de la Jeunesse et des Sports de 1997 à 1998; va publicar les sever descobertes a: «Les pièges de la mixité scolaire», Presses de la Renaissance, Paris, 2003.

36. Monsieur Xavier Darcos, ministre délégué à l'enseignement scolaire lors de la Conférence de l'Egalité au ministère des affaires sociales, du travail et de la solidarité à l'occasion des manifestations pour la célébration du 8 mars 2003 (jeudi 6 mars 2003).

37. “En general, la educación mixta ha demostrado ser una gran desventaja para ambos sexos. Algunos de los inconvenientes más comunes para las chicas son:
(a) En las clases y escuelas mixtas, las chicas cuentan con menos espacio a su disposición – no sólo literal sino también simbólicamente;
(b) Las chicas sólo reciben una pequeña parte de la atención de los maestros (sean éstos hombres o mujeres) en comparación con los chicos;
(c) se abusa de las chicas a manera de "trabajadoras sociales" según la creencia de: "sienta juntos a un chico destructivo junto a una chica con buen comportamiento" para crear una buena situación en la clase de trabajo;
(d) el éxito de las chicas en la escuela (que en todas partes en mejor que el de los chicos) es discriminatorio – atribuido a su diligencia – en contraposición de la inteligencia de los chicos;
(e) a las chicas rebeldes se les trata con más dureza que a los chicos rebeldes;
(f) los chicos tienen más tiempo para hablar en clase;
(g) el comportamiento cooperativo en las chicas se etiqueta de "conforme" mientras que los maestros admiran y consideran positivas la actitud de competitividad entre chicos;
(h) los compañeros de clase destrozan las contribuciones de las chicas a las lecciones;
(i) están sometidas a acoso sexual – verbal y físico – por parte de sus compañeros de clase;
Es decir se les degrada, humilla y ridiculiza. Incluso hoy en día, las chicas muestran menos motivación por las ciencias o las matemáticas y todavía optan por asignaturas tradicionalmente femeninas, como lenguas y humanidades.” (SCHRODT, Heidi: “¿Enseñanza unisexo o educación mixta?”, a Ágora IX; modelos alternativos de formación, Cedefop Panorama series; 51, Luxemburg: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 2002)

38. Fins i tot la prestigiosa revista Spiegel, al maig de 2004 dedicava 10 pàgines a explicar aquesta tendència, suggerint l’educació diferenciada a les escoles, al menys a temporades o per matèries.

39. “Attenzione: l'idea non è affatto di impartire un'educazione diversa nei contenuti a seconda del sesso, alle ragaze ago e padella e ai ragazzi martello e chiave inglese” "Non si trata dei separare per dividere, ma di rispondere meglio all’evoluzione cognitiva dei bambini" (La Repubblica, 28-3-2004). També a Mente e cervello (settembre-octobre 2004) i Avvenire (14-7-2004)

40. “La séparation des sexes durant la période de l’enfance constitue une étape essentielle du développement de l’identité sexuée.” (Conseil Superieur de l’Éducation: Pour une meilleure réussite scolaire des garçons et des filles. Avis au ministre de l’Éducation. Octobre 1999, Québec, Pàg.81.)

41. The Washington Post, 8-1-2005: "In the current school year, 154 public U.S. schools are offering same-sex education, compared with just four public schools eight years ago, according to the National Association for Single Sex Public Education, a nonprofit group created by Montgomery County physician Leonard Sax. He said the number represents 35 public schools that are completely single sex and 119 that are coeducational but also offer single-sex educational opportunities."

42. cfr. Libération, 18 septembre 2003; par Fabrice Rousselot, correspondant a new Cork.