L'educació diferenciada respecta la legalitat internacional

Article extret de MARTÍNEZ, José Luis (2005) Siete tesis sobre la legalidad de una educación escolar especializada por razón de sexo. En José María BARRIO (ed.) (2005). Educación diferenciada: una opción razonable (pp. 205-235). Pamplona: EUNSA.

Des del 20 de novembre de 1969, en virtut de la publicació de la seva pertinent ratificació en el Butlletí Oficial de l'Estat de l'1 de novembre, està en vigor a Espanya i a la majoria de països la Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l'esfera de l'ensenyament, adoptada el 14 de desembre de 1960 per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Aquesta Convenció diu en el seu art. 1r.1 que:

A l'efecte de la present Convenció s'entén per "discriminació" tota distinció, exclusió, limitació o preferència fundada en la raça, el color, el sexe, l'idioma, la religió, les opinions polítiques o de qualsevol altra mena, l'origen nacional o social, la posició econòmica o el naixement, que tingui per finalitat o per efecte destruir la igualtat de tracte en l'esfera de l'ensenyament i, especialment:
    a) Excloure a una persona o a un grup de l'accés als diversos graus i tipus d'ensenyament.
    b) Limitar a un nivell inferior l'educació d'una persona o d'un grup.
    c) A reserva del que preveu l'articul 2 de la present Convenció, instituir o mantenir sistemes o establiments d'ensenyament separats per a persones o grups; o
    d) Col·locar a una persona o a un grup en una situació incompatible amb la dignitat humana.

Com no podria ser d'altra manera, la Convenció inclou dins de les discriminacions contràries a l'exigible igualtat les diferències de tracte en l'educació que es fonamentin en el sexe de les persones, concretament, dels possibles alumnes o educands. La il·legitimitat de tals discriminacions i la seva consegüent prohibició dimanaven ja amb evidència dels arts. 1,2 i 7 de la Declaració Universal de Drets Humans en relació amb el seu art. 26, confirmats al respecte per diversos preceptes dels Pactes Internacionals sobre drets civils i polítics (arts. 2, 3, 18, 24 i 26) i sobre drets econòmics, socials i culturals (arts. 2, 3, 13 i 14). Però la Convenció ve a puntualitzar més i millor. I és particularment rellevant als nostres efectes, observar com la Convenció no desqualifica qualsevol diferència de tractament educatiu a les persones per raó del seu sexe. La Convenció distingeix, en efecte, entre diferenciacions injustificades que comporten discriminació prohibida, per vexatòria de la persona en raó del seu sexe, i diferenciacions en el procés educatiu que poden estar justificades, no constituint en conseqüència cap discriminació.

Aquesta importantíssima distinció entre diferències discriminatòries i no discriminatòries -present d'altra banda en tota la doctrina jurídica sobre el principi d'igualtat en la seva aplicació a múltiples drets i llibertats- apareix ja aquí, en aquest art. 1r.1, com pot apreciar-se, més particularment en relació amb la possibilitat que s'estableixin sistemes -ni més ni menys! - o simplement establiments educatius o d'ensenyament separats per a persones o grups determinats, que és el punt en el qual s'introdueix l'excepció del que es disposarà a l'article 2n. Anem a veure de seguida que, precisament, la separació per raó del sexe és una de les possibilitats que, sota determinades condicions, s'inclouen en aquest article com expressament no constitutives de discriminació i, per tant, completament legítimes.

Aquesta excepció comporta, doncs, que no "tota distinció, exclusió, limitació o preferència fundada en les raons esmentades a l'inici del article 1er constituirà discriminació, ja que hi ha unes importants excepcions en el art.2º, que cal tenir ben en compte, per més que, com veurem, estiguin subjectes a unes condicions que, en definitiva, salvaguardin el compliment de la prohibició absoluta que s'estableix en l'art. 1r, com es pot veure en el text que hem transcrit, de "excloure una persona o un grup de l'accés als diversos graus i tipus d'ensenyament" o de "limitar a un nivell inferior l'educació d'una persona o d'un grup" , el que vindria a ser el mateix.

L'article 2 no pot ser més explícit i clar:
En el cas que l'Estat l'admeti, les situacions següents no seran considerades com a constitutives de discriminació en el sentit de l'article 1r de la present Convenció:
    a) La creació o manteniment de sistemes o establiments d'ensenyament separats per als alumnes de sexe masculí i per als de sexe femení, sempre que aquests sistemes o establiments ofereixin facilitats equivalents d'accés a l'ensenyament, disposin d'un personal docent igualment qualificat, així com de locals escolars i d'un equip d'igual qualitat i permetin seguir els mateixos programes d'estudi o programes equivalents.

Les altres situacions que tampoc s'estimen discriminatòries es refereixen a la separació per motius d'ordre religiós o lingüístic o a la qual resulta simplement del joc de la iniciativa privada sense ànim de exclusió. No anem a detenir-nos aquí en elles. L' important en aquest moment és comprovar la clara i expressa afirmació de la Convenció que no es pot considerar discriminació pròpiament dita, en el sentit que delimita aquest concepte, com vèiem, l'article 1r, el que els establiments o centres educatius -anem a deixar fora de la nostra anàlisi als "sistemes" - reservin l'admissió a alumnes només del sexe masculí o només del sexe femení sempre que els diversos centres ofereixin facilitats equivalents a tots per a l'accés a l'ensenyament, amb personal docent al que s'exigeixin les mateixes qualificacions, en locals i amb equipaments d'igual qualitat i de manera que tant els d'un sexe com els d'altres puguin seguir els mateixos o equivalents programes d'estudi. L'important per a l'exigible igualtat és, com ja vam apuntar, que no s'arraconi les noies o els nois en nivells o modalitats diferents o exclusives d'ensenyament, ni es permetin nivells de qualitat diversos en l'educació d'unes i altres. El que per aconseguir millor la seva educació en aquestes condicions d'igualtat s'opti per una separació instrumental de l'educació de les noies i dels nois, sigui en aules diferents, sigui en escoles, col·legis o centres escolars diferents, per unes o altres raons que, en cap cas, pretenguin privilegiar ni marginar unes o altres, ni operar segregació social alguna en raó del sexe, sinó, per contra, aconseguir els millors resultats en l'educació, incloent, per descomptat, l'assoliment de la millor i més personalment compromesa i responsable integració social en llibertat de tots, és una opció educativa, pedagògica, perfectament legítima, que no fa mal a la igualtat sinó que pot servir més eficaçment. Això és, en suma, el que es desprèn de l'esmentat article 2.a) de la Convenció de 1960 de la UNESCO. Es ben evident, d'altra banda, per la manera amb què s'inicia la redacció mateixa d'aquest precepte, que la Convenció no pretén imposar la separació d'alumnes per raó del sexe en tots els països, com si fos una exigència indefugible. La Convenció es limita a aclarir que aquesta opció no entra a les discriminacions que, per ser tals, estan prohibides i que es defineixen a l'article 1r. El que s'apliqui o no en els diversos estats que componen la comunitat internacional i siguin signants de la Convenció, és una cosa en la que aquesta no entra, deixant-ho a la seva respectiva capacitat de autonormació.

Importa, però, observar que aquesta posició de respecte al que cada Estat decideixi, s'aplica aparentment de la mateixa manera en aquest article 2n de la Convenció a tots els supòsits en ell contemplats, és a dir a totes les situacions de "creació o manteniment de establiments (o, si escau, fins i tot de sistemes) d'ensenyament separats "per raó del sexe (lletra a)), per motius d'ordre religiós o lingüístic (lletra b)) o, en fi, simplement pel fet de ser "privats" (lletra c)). I això malgrat que altres normes internacionals no menys imperatives i encara més universals, en tant que procedents de la mateixa ONU directament, com és el cas de l'art. 13.4 del Pacte Internacional sobre drets econòmics, socials i culturals, de 1966, s'han proclamat amb contundència i protegeixen "la llibertat dels particulars i entitats per establir i dirigir institucions d'ensenyament", el que implica, òbviament, el deure -i no només la possibilitat- de tots els estats que siguin part de tal Pacte, de respectar aquest dret de llibertat, l'exercici, no només no implica de seu cap discriminació, com puntualitza el art.2º de la Convenció de la UNESCO de 1960, sinó que ha d'estar degudament protegit en tots aquests estats.

Pot ocórrer, per tant, que, encara que el art. 2n d'aquesta Convenció no imposi per si mateix a tots els Estats un deure de respecte a la possibilitat de centres separats per raó del sexe -i menys encara una obligació generalitzada de tal separació-, limitant-se a deixar clar que en cap cas es pot considerar constitutiu de discriminació allà on n'hi hagi, pot haver altres normes internacionals sobre el dret a l'educació de les que es derivi de formar generalitzada, per a tots els Estats, tal deure de respecte d'aquesta possibilitat. De manera similar a com hem vist que passa pel que fa als centres privats o com podria demostrar-se que passa així mateix pel que fa als que introdueixin separació per motius d'ordre religiós o lingüístic, dins de certes condicions (del que per cert s'ocupa ja fins i tot la mateixa Convenció de 1960 en altres dels seus preceptes.

La posició, en suma, de la Convenció de 1960 sobre l'educació escolar separada en raó d'una millor especialització o adaptació a cada sexe, és clara i evident, i està en línia de coherència amb la doctrina creixentment assentada pels Tribunals constitucionals i de drets humans en matèria d'igualtat i no discriminació, en tant que la clau es troba en la justificació o no racional, objectiva i proporcionada de la igualtat o de la diferència de tracte a individus i grups per part de la llei o dels Poders públics, partint de la radical igualtat inherent a la mateixa dignitat de totes les persones humanes, qualsevol que siguin els elements físic-biològics, psicològics o socials que les diferenciïn. Ni tota exacta igualtat de tracte compleix les exigències de la deguda i justa igualtat, ni tota diferència de tracte és discriminatòria, venint fins i tot moltes vegades exigida per la mateixa igualtat o per altres principis no menys importants.

Entre les causes que poden lògicament fundar certa diferència de tracte educatiu a nois i noies -no pel que fa als continguts i fins a assolir sinó pel que fa a les maneres i forma de fer-ho- està la innegable rellevància que presenten per a molts, a l'efecte d'aconseguir la millor efectivitat en la educació durant el procés de creixement i formació de les persones, les indubtables diferències reals entre les persones inherents al diferent sexe i la diversa dinàmica de grup que pot observar-se en les unitats escolars compostes només per alumnes d'un sexe o per alumnes dels dos en les etapes principalment del creixement cap a la condició adulta.

La permanent consistència d'aquestes o similars raons expliquen potser el manteniment ple i no qüestionat del que disposa la Convenció de la UNESCO de 1960, més de quaranta anys després de la seva inicial aprovació, tot i els múltiples canvis socials experimentats en ells i especialment potser pel que fa a la rellevància social de les diferències de sexe i el sistema de relacions socials entre homes i mujeres.

No cal oblidar, per exemple, que la Convenció sobre l'eliminació de tota forma de discriminació cap a la dona, adoptada el 18 de desembre de 1979, compromet els estats part, en el seu art. 10, a adoptar "totes les mesures apropiades per eliminar la discriminació contra la dona, per tal d'assegurar-li la igualtat de drets amb l'home en l'esfera de l'educació", "en particular -entre altres coses- per assegurar, en condicions de igualtat entre homes i dones: c) l'eliminació de tot concepte estereotipat dels papers masculí i femení en tots els nivells i en totes les formes d'ensenyament, mitjançant l'estímul de l'educació mixta i d'altres tipus d'educació que contribueixin a aconseguir aquest objectiu (...) ". En cap moment es veta l'educació separada per raó del sexe; només s'afirma la conveniència instrumental d'estimular l'educació mixta en peu d'igualtat amb altres tipus d'educació, que, com és evident, tot i no ser d'educació mixta, sinó separades, puguin contribuir eficaçment al mateix objectiu d'igualtat sense estereotips funcionals que li siguin contraris. Una previsió anàloga s'havia ja introduït, uns anys abans, en la Declaració sobre l'eliminació de la discriminació contra la dona, de 7 de novembre de 1967, antecedent de la Convenció de 1979, el art.9.b), també en ordre a la igualtat en matèria d'educació, proclamava la necessitat de "la mateixa selecció de programes d'estudis, els mateixos exàmens, personal docent del mateix nivell professional, i locals i equip de la mateixa qualitat, ja es tracti d'establiments d'ensenyament mixt o no ".

Qualsevol possible dubte, per infundada que sigui, ha vingut a ser definitivament tancada per la contundent afirmació efectuada pel Comitè de drets econòmics, socials i culturals, del Consell Econòmic i Social de l'ONU, en el seu importantíssim Comentari General núm 13 sobre el dret a l'educació (article 13 del Pacte Internacional), aprovat, sobre la base de l'Informe Hunt, el 8 de desembre de 1999 (doc. E / C.12 / 1999/10).

A propòsit de la existència de no discriminació i igualtat de tracte, l'apartat 33 diu textualment en la versió original anglesa:

33. In some circumstances, separate educational systems or institutions for groups defined by the categories in article 2.2 shall be deemed not to constitute a breach of the Covenant. In this regard, the Committee affirms article 2 of the UNESCO Convention against Discrimination in Education (1960).

En nota 16 d'aquest document es reprodueix íntegrament l'article 2 de la Convenció de 1960.

La conclusió és, amb tota evidència, que, mentre l'Estat espanyol continuï sent part de la Convenció de la UNESCO de 1960 i fins i tot dels Pactes Internacionals de Nova York de 1966 -ratificats el 27 d'abril de 1977, publicats al BOE del 30 del mateix mes i any i en vigor a Espanya des del 27 de juliol de 1977-, no es pot estimar discriminació per raó del sexe en l'educació la creació o manteniment de centres escolars separats per a alumnes només del sexe masculí o només del sexe femení, com a millor manera pedagògic d'adaptar o ajustar la tasca educativa a les especificitats d'un i altre i al seu divers ritme de creixement i maduració, inserint-la en dinàmiques de grup més efectives. Amb l'única condició que els centres així diferenciats s'atenguin a igualtat de requisits de programa i d'exigències d'objectius i rendiment a l'alumnat, qualificació del professorat i qualitat de mitjans materials, permetent el sistema escolar que totes les persones en edat escolar d'un i un altre sexe puguin assolir els mateixos nivells educatius i les mateixes especialitats, sense perjudici de les diferències que en punt a l'accessibilitat efectiva a les corresponents ensenyaments presenti el sistema -per tots- segons es tracti d'ensenyaments obligatoris (a Espanya la primària i la secundària obligatòria) o facultatives (a Espanya totes les altres). Tal és el Dret internacional sobre la matèria vigent a Espanya, amb independència que, a més, aquest mateix Dret contingui altres fonaments per l'obligada protecció del dret a crear i mantenir centres escolars amb aquesta diferenciació en atenció al sexe. I, incloent, per descomptat, tant en l'un com en l'altre, la varietat alternativa que no siguin els centres els destinats només a alumnes d'un o altre sexe, sinó que, admetent a nois i noies, organitzin després totes o part de les seves activitats separadament per a uns i altres.

Cap hipotètic canvi en l'opinió pública espanyola sobre el que impliqui la noció de discriminació escolar per raó del sexe, cap resultat de cap eventual sondeig sociològic sobre això, podria canviar la significació que reconeixen al concepte de discriminació escolar per raó del sexe les normes internacionals vigents a Espanya en aquesta matèria, lògicament mentre segueixin vigents. És a aquestes normes i no als possibles vaivens de l'opinió sociològica, si són tals, al que estan vinculats els Tribunals de Justícia i el Tribunal Constitucional -i, per aquests, tots els altres Poders públics-, mentre Espanya continuï sent part de les convencions o pactes internacionals que han quedat esmentats.

Això no permet oblidar, des d'altres perspectives, que les normes internacionals o només nacionals, el mateix que les sentències dels tribunals no deixen de ser finalment un transsumpte de les idees i conviccions que es generen en la societat i conformen l'opinió pública. Sempre ha estat així i més, potser, en els sistemes democràtics, on sembla que les decisions de tot tipus dels Poders públics han de dependre més directament d'aquesta opinió pública o d'aquestes idees i conceptes que arriben a ser dominants en cada societat en cada moment històric. D'aquí la transcendència, per descomptat, de totes les tasques que tenen a veure amb la indagació de la veritat, l'aprofundiment en ella, el discerniment de raons i arguments que la verifiquen, demostren o comproven, sigui en el pla filosòfic o fins i tot teològic , sigui en el sociològic, en el psicològic, pedagògic-educatiu -parlant del que estem parlant-, polític, jurídic, o qualsevol altre que pugui ser rellevant. I al costat d'això, la importància així mateix, decisiva en el nostre món, de la comunicació d'aquestes veritats de manera accessible i convincent o atractiu per al gran públic, a través del complex sistema mediàtic que domina el pensament efectiu en la nostra societat. Només, en suma, el que compta amb suficient suport social acaba aconseguint vigència amb aparença i instrumentació formalment jurídica. És cert que amb independència de la seva juridicitat intrínseca o del judici que sobre ella pugui efectuar-se i la indubtable importància de la llibertat i la independència, per més que de vegades només condueixi a patir la injustícia mentre perduri i no s'aconsegueixi eliminar-la.