Notícia publicada l'1 de juliol al diari ABC. Redactada per María Calvo, professora de Dret Administratiu a la Universitat Carlos III de Madrid i presidenta a Espanya de l'Associació Europea de Centres d'Educació Diferenciada (EASSE, per les sigles en anglès).

Es tracta d'un projecte destinat a afavorir i promoure l'accés a l'educació de les noies a tot el món, així com la lluita contra els estereotips a les escoles. Per això, entre altres iniciatives, és sobradament conegut el suport que expressament ha prestat la dona del president Obama a les escoles de noies, com a símbol del lideratge femení, especialment en zones fortament degradades i marginals dels Estats Units.

El suport a les escoles femenines de la primera dama nord-americana deriva dels avantatges empíricament demostrats que aquests centres aporten en la lluita per la igualtat d'oportunitats de les noies i joves. De fet, algunes de les dones nord-americanes que han arribat al més alt, a trencar el que allà anomenen «el sostre de marbre», han estudiat en escoles només per a noies. Nancy Pelosi (la primera dona portaveu de la Casa Blanca), Sally Ride (primera dona que va viatjar a l'espai), Madeleine Albright (primera dona secretària d'Estat), Condoleezza Rice (primera dona responsable de la Seguretat Nacional i després també secretària d'Estat ), Drew Gilpin Faust (única dona president de Harvard), Christine Todd Whitman (primera dona governadora d'un Estat), Hillary Clinton (candidata a la Casa Blanca pel Partit Demòcrata), totes elles tenen en comú haver estudiat en un col·legi exclusivament femení.

I podria pensar-se que han arribat tan amunt per estudiar en un col·legi privat, però la realitat és que només el 7 per cent dels col·legis privats nord-americans són diferenciats per sexe, la qual cosa indica que els col·legis només per a dones potencien el lideratge femení. Aquestes dones no han sortit del 93 per cent dels col·legis privats mixtes, sinó del 7 per cent dels que són només per a noies. L'estudi científic dut a terme a la Universitat de Califòrnia (UCLA) per la doctora Linda Sax i els seus col·legues en 2009, va comparar el nivell d'autoestima, compromís polític, desenvolupament acadèmic i aspiracions d'una gran mostra de noies de col·legis mixtos i diferenciats. Aquest estudi va revelar que les nenes de col·legis femenins porten un definitiu avantatge sobre les noies de col·legis mixtos en diversos plans, no només des del punt de vista acadèmic, sinó des d'una perspectiva social en el desenvolupament d'habilitats relacionals bàsiques que seran essencials per a l'èxit en la seva vida personal i professional. Entre les conclusions destaquen les següents:

Des del punt de vista intel·lectual, el 60 per cent de les nenes de col·legis femenins mostren una clara confiança en si mateixes amb elevades expectatives, comparat amb el 54 per cent de les noies de col·legis mixtos. Gairebé la meitat de les noies que han finalitzat els estudis en col·legis femenins tenen una elevada capacitat per a realitzar intervencions en públic, davant del 38,5 de les noies d'escoles mixtes.

Les noies de col·legis diferenciats aspiren en major percentatge a anar a la Universitat (un 71 per cent enfront d'un 66 per cent). Les noies que provenen de col·legis femenins passen més temps estudiant o fent deures, parlant amb el professorat fora de les hores de classe, exercint de tutores d'altres companyes i estudiant en grup.

És un fet demostrat que en un ambient exclusivament femení l'autoestima i confiança de les nenes i joves augmenta significativament, especialment en matèries tradicionalment masculines, com les matemàtiques. El British Educational Research Journal estableix que el 80 per cent de les noies es troben més confiades i amb més expectatives en classes exclusivament femenines i el 65 per cent considera que progressa més en matemàtiques. En un altre recent viatge al Regne Unit, Michel Obama ha destacat la importància de l'educació femenina en entorns poc afavorits durant un emotiu discurs en una escola de nenes del barri londinenc de Tower Hamlets. «El món necessita més noies com vosaltres», els va dir la dona del president dels EUA, a centenars d'alumnes d'entre 11 i 18 anys, moltes d'elles pertanyents a minories ètniques, que l'escoltaven.

Aquesta setmana, a Espanya, però, la referència als col·legis femenins serà segurament obviada i, per descomptat, la primera dama no visitarà cap de les escoles femenines existents al nostre país. I això malgrat tractar-se de centres d'alt rendiment acadèmic, on cada nena és considerada única i irrepetible; on es creu en elles i en les seves múltiples possibilitats; on es dipositen en cada alumna les més elevades expectatives; on cada alumna se sent valorada i compresa en la seva feminitat, com a dona i, per això, capaços de prendre les regnes de la seva vida i exercir el lideratge al qual estan cridades a la societat actual. En un col·legi on només hi ha noies, el lideratge l'han d'exercir elles. Quan les nenes van a un col·legi femení deixen de ser simples espectadores per passar a convertir-se en protagonistes. Elles són les dones del segle XXI.

María Calvo és professora de Dret Administratiu a la Universitat Carlos III de Madrid i presidenta a Espanya de l'Associació Europea de Centres d'Educació Diferenciada (EASSE, per les sigles en anglès).