Reproduïm un article de Cristina Sen publicat a La Vanguardia el 2 de desembre de 2017.

El "nou home bo" truca a la porta.

Els moviments feministes han posat en solfa els rols de gènere: ara ells s'interpel·len sobre el seu lloc al món.

Què és ser home avui? Què s'espera de mi? Sóc un home just? Puc canviar? He de canviar? Com ​​em relaciono amb altres homes? I amb les dones? Sóc un bon pare? Estableixo relacions igualitàries amb les dones del meu entorn? He sobrepassat alguna vegada la línia vermella en les meves relacions? Sóc masclista? Sóc lliure?

Les preguntes les llança l'antropòleg Ritxar Bacete, autor de Nuevos hombres buenos (ed. Península), gairebé 400 pàgines de reflexió que convida els homes a trencar amb els fonaments d'una societat desigual, d'estructura masclista i patriarcal. No només perquè vulnera els drets de les dones sinó perquè per a ells, i encara que molts no ho sàpiguen, diu, és també un lloc que els coarta la llibertat de ser.

Bacete desgrana en conversa amb aquest diari alguns dels aspectes essencials d'un llibre en el qual considera que la gran crisi del segle XXI és "el tràngol dels homes" i el gran dilema del futur "la masculinitat tal com la coneixem". Són elles, les dones, els moviments feministes, les que han soscavat els fonaments del sistema patriarcal, les que han canviat les relacions, les que han assenyalat críticament aquesta "masculinitat hegemònica dominant" en què s'ha basat la societat i encara que segueixen quedant massa vestigis, el vell tauler ja no serveix.

L'antropòleg basc, un dels principals referents en gènere i masculinitats, és optimista pel que fa a la construcció d'aquest "nou home bo" que ell mateix intenta practicar, encara que evidentment coexisteix amb altres models tòxics. Però el que intenta és donar arguments perquè els homes s'animin a reflexionar sobre si realment val la pena mantenir els "privilegis" d'aquesta societat desigual. I considera que s'ha d'aprofitar l'oportunitat que els han brindat les dones per repensar.

"Els homes -assenyala- ens hem de fer preguntes alliberadores, saber com ens sentim, connectar amb les emocions, i amb altres homes, alliberar-nos sense que sigui necessari flagel·lar". Sortir del "vestit" social après no és fàcil i comporta, és clar, un cert desassossec. El desassossec també de perdre uns privilegis. L'angoixa que pot generar, indica, és també el que a un li fa créixer perquè al cap ia la fi el mandat de gènere, subratlla, "fa que visquem en una presó invisible, amb una existència enllaunada". Es tracta de recordar que és persona abans que home o dona i que val la pena desprendre del mascle limitant.

Dedicar, per exemple, més temps a la cura dels fills, dels altres, suposa desconnectar-se en major o menor mesura de l'àmbit públic però té unes recompenses profundes. Les cures són un dels aspectes fonamentals de les reflexions sobre les noves masculinitats ja que ells reben més que el que donen. "Estem davant un deute històric d'amor i cures, el desequilibri limita i condiciona la vida de les dones, alhora que desconnecta als homes de les emocions més profundes”.

El llibre de Bacete s'acaba de publicar i té per tant un llarg recorregut al darrere, però coincideix en el temps amb dos successos que han obligat els homes a mirar-se en aquesta societat. Les denúncies d'assetjament i abús al productor de Hollywood Harvey Weinstein i el judici per la terrible violació en grup de La Manada. El judici a La Manada és clau, subratlla, perquè s'ha vist com estem construint monstres. La cultura sexual patriarcal, explica, construeix els imaginaris sexuals dels homes des de la idea del depredador infinit.

Sense ànim de prejutjar i contemplant tot tipus d'excepcions, és més que probable que la majoria d'homes que realitzen aquest qüestionari responguin més sí que no. L'aparent senzillesa de les preguntes és la forma que l'antropòleg Ritxar Bacete utilitza perquè ells s'adonin dels seus privilegis en la societat, i el primer pas, per tant, per reflexionar sobre la necessitat de canviar si es desitja una societat justa .

La sexualitat és un dels àmbits en què l'equitat menys ha avançat, persisteix el mite de la "naturalesa insaciable" de l'home en un sistema de dominació i control. Un imaginari que segons Bacete és també font de patiment per a molts homes (al marge, és clar, de per a les dones).

Per això és rellevant la reacció social davant el judici a La Rajada, i la campanya #MeToo contra l'assetjament sexual que ha quallat arreu del món. És una reacció molt positiva, assenyala el sociòleg Pako Abril (Universitat de Girona), però també cal tenir en compte que hi ha homes que no volen canviar, i que s'esforcen perquè tot segueixi igual. L'elecció de Donald Trump a Estats Units, o l'emergència de l'extrema dreta a Alemanya no només són xenòfobs sinó que són moviments antifeministes i antigénero que representen al "home blanc enfadat" que no vol acceptar el nou tauler de joc. Al costat dels nous models de masculinitats, ha sorgit de la mà de les polítiques neoliberals, indica Abril, 01:00 neomasclisme que s'ha tret la disfressa de John Wayne però segueix entestat a mantenir el poder de l'home al·legant que la igualtat ja s'ha aconseguit. la reacció davant el judici a l'estol i la campanya #MeToo demostren que sí que s'ha obert una reflexió entre els homes sobre la societat amb posicionaments públics i el que és més important, explica l'antropòloga Begonya Enguix, professora de la UOC, a nivell personal. Es solapen en aquests moments els moviments que s'aferren als rols de gènere tradicional i aquells que defensen que el gènere no és una qüestió de dones, sinó que és una qüestió relacional on han de jugar todos.

Pero, tornant a les reflexions d'Ritxar Bacete, hi ha espai per a l'optimisme perquè diu que el món està ple de "homes bons" disposats a mirar-se al incòmode mirall que li han posat les dones, els moviments feministes. Al cap ia la fi potser la primera pregunta a respondre és la primera: ¿Sóc lliure? "La nostra essència -explica- rau en la potència de ser, en la capacitat de crear identitats úniques i irrepetibles, en la capacitat de triar qui som i com volem viure".