Espanya, a la cua d'Europa en igualtat matemàtica entre nois i noies

Article de Josep Corbella publicat en La Vanguardia l'1 de juliol de 2023.

Espanya és un dels països d'Europa amb una proporció més baixa de noies entre els millors alumnes de matemàtiques a secundària. A més, és un dels països on les noies més brillants en matemàtiques solen tenir menys interès per continuar estudis relacionats amb les matemàtiques. Així ho revela una investigació que ha analitzat dades de 251.120 alumnes de 4t d'ESO (o el curs equivalent) de 61 països, aproximadament la meitat europeus.

Els autors del treball adverteixen que el fet que les dones siguin minoria en carreres relacionades amb les matemàtiques “contribueix a la desigualtat de salaris, ja que els llocs de treball intensius en matemàtiques estan més ben remunerats”, segons escriuen a Nature Communications, on aquesta setmana han presentat resultats. La recerca s'ha centrat a analitzar la relació entre la competència matemàtica dels alumnes i la motivació per continuar estudis que requereixin matemàtiques.

Els resultats revelen que, a 56 dels 61 països analitzats, les noies són minoria en el 10% d'alumnes que obtenen millors resultats en matemàtiques als 15 anys (les cinc excepcions són Tailàndia, Malàisia, Jordània, Xina i Montenegro). I que les noies amb millors notes en matemàtiques solen estar menys motivades que els nois a dedicar-se a disciplines amb un fort contingut de matemàtiques.

La bretxa matemàtica entre nois i noies és més gran a països de l'OCDE que a països de renda més baixa. Dins l'OCDE, Espanya destaca com un dels països on la bretxa és més àmplia.

Concretament, entre el 10% dels alumnes de 4t d'ESO amb millors resultats en matemàtiques, a Espanya només hi ha 46 noies per cada 100 nois, la segona xifra més baixa de tota l'OCDE. Entre el 10% d'alumnes amb millors resultats que manifesten la intenció de continuar estudis relacionats amb les matemàtiques, la xifra cau a 21 noies per cada 100 nois.

Les dades d'Espanya “no són incompatibles amb polítiques d'igualtat que poden tenir efectes positius en altres àrees, com ara salaris, ocupació o accés a la universitat. Però la igualtat en assignatures STEM [ciència, tecnologia. enginyeria i matemàtiques] necessita accions específiques, que no necessàriament estan abordades en polítiques generals d'igualtat”, declara Elyès Jouini, economista de la Universitat Paris-Dauphine (França) i coautor de la investigació. Jouini, que també és director de la Càtedra Dones i Ciència de la Unesco, ha facilitat a La Vanguardia les dades detallades dels 61 països analitzats.

La investigació s'ha basat en dades de les proves PISA del 2012, que incloïen preguntes sobre les actituds dels alumnes envers les matemàtiques.

Les dades mostren que, tant per als nois com per a les noies, com més bones són les notes en matemàtiques, més probable és que vulguin continuar estudis relacionats amb aquesta àrea. Però aquesta relació entre resultats i motivació per les matemàtiques és més acusada entre nois que noies. I com més bons són els resultats, més s'amplia la bretxa.

Això explica que les dones continuïn estant infrarepresentades en carreres intensives en matemàtiques, com ara enginyeries, física, informàtica o economia. Per contra, la proporció de dones ha augmentat en disciplines com ara biologia molecular, neurociències o dret, apunten els investigadors.

Entre les possibles causes de la bretxa, els investigadors destaquen la pervivència de l'estereotip de gènere segons el qual les noies tenen menys talent matemàtic que els nois. Aquest estereotip, adverteixen, s'autoperpetúa: si les noies amb més talent matemàtic s'abstenen de dedicar-se a disciplines relacionades amb les matemàtiques, aquestes disciplines continuen dominades per homes, cosa que manté la idea que els homes hi estan més dotats.

Per trencar l'estereotip, proposen “dissenyar intervencions que puguin animar més noies d'altes capacitats a enrolar-se en camps relacionats amb les matemàtiques. Aquestes intervencions situarien més noies entre els estudiants i professionals de matemàtiques més visibles” i “podrien convertir-se en models naturals” per a altres noies.