L'educació diferenciada en democràcia

Prèviament, cal fer una precisió terminològica: "igualtat" -que exigeix assegurar una igualtat d'oportunitats per a noies i nois- no s'oposa a "diferència", doncs si no fos així seria contradictori també parlar de pluralitat i de democràcia. Per tant, l'educació diferenciada no necessàriament s'oposa a la igualtat. És més: la coeducació no és garantia d'igualtat, i en canvi molts estudis porten a pensar que la diferenciació educativa afavoreix més, al capdavall, una efectiva igualtat. Tenim, a més, el convenciment que l'escola diferenciada no discrimina ni segrega, igual com tampoc no és discriminatori el destinar durant un període més recursos públics a escoles amb un alt percentatge de fills d'immigrants (i a les altres no), o el recolzament i promoció d'unes pràctiques esportives amb postulats diferenciadors per raó de sexe evidents.
Abans d'entrar en matèria, caldria una reflexió breu de caire antropològic: les diferències entre home i dona (no només sexuals, i no només de gènere) són una dada natural que afecta tota la persona i que cal tenir en compte abans de decidir el "com" eduquem. Al mateix temps que hi ha diferències, cal sempre recordar la igual dignitat de dona i home. Donades aquestes diferències, sembla totalment just educar en la diversitat, si es comprova que d'aquesta manera nenes i nens desenvolupen millor les seves respectives possibilitats. Un sistema per fer-ho possible pot ser l'organització escolar diferenciada.

I mai podem oblidar que la pluralitat d'opcions és enriquidora, i que una societat en la qual tothom segueix el mateix model educatiu, a part d'empobrir-se, no respecta la mínima llibertat, que és l'essència de la democràcia.
 

L'educació diferenciada en la legislació

L'article 27, 1 de la Constitució diu: "Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza." I el 27, 6: "Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales." A l'article 14 es llegeix: "Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social."

Per altra banda, segons l'article 10.2 de la Constitució, "las normas relativas a los derechos fundamentales -com és el cas de la LODE- se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España".

En el cas que ens ocupa, destaca la Convenció de la UNESCO relativa a la lluita contra les discriminacions en matèria d'ensenyament del 14 de desembre de 1960, que va ser acceptada per Espanya el 20 d'agost de 1969; en l'article 1 s'assenyala que "s'entén per discriminació qualsevol distinció, exclusió, limitació o preferència fundada en la raça, el color, el sexe, l'idioma, la religió, les opinions polítiques o d'una altra índole, l'orígen nacional o social, la posició econòmica o el naixement, que tingui per finalitat o per efecte destruir la igualtat de tracte en l'àmbit de l'ensenyament i, en especial: (...), a reserva del previst en l'article 2 de la present Convenció, instituir o mantenir sistemes o centres d'ensenyament separats per a persones o grups (...)" I a l'article 2 es llegeix: "(...) les situacions següents no seran considerades com a constitutives de discriminació en el sentit de l'article 1 de la present Convenció: a) La creació o el manteniment de sistemes o centres d'ensenyament separats per als alumnes de sexe masculí i per als de sexe femení, sempre que aquests sistemes o centres ofereixin facilitats equivalents d'accés a l'ensenyament, disposin d'un personal docent igualment qualificat, de locals escolars i d'un equip d'igual qualitat, i permetin seguir els mateixos programes d'estudi o programes equivalents. b) La creació o el manteniment, per motius d'ordre religiós o lingüístic, de sistemes o centres separats que proporcionin un ensenyament conforme als desigs dels pares o tutors legals dels alumnes, si la participació en aquests sistemes o l'assistència a aquests centres és facultativa, i si l'ensenyament que s'hi imparteix s'ajusta a les normes que les autoritats competents puguin haver fixat o aprovat, particularment per a l'ensenyament del mateix grau (...)"

També cal destacar l'article 26, 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948: "Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que s'haurà de donar als seus fills." I a l'article 2: "Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma,religió, opinió política o de qualsevol altre tipus, orígen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició."

De la LODE (Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación, de 1985) destaquem l'article 20: "1. Una programación adecuada de los puestos escolares gratuitos, en los ámbitos territoriales correspondientes, garantizará tanto la efectividad del derecho a la educación como la posibilidad de escoger centro docente. 2. La admisión de los alumnos en los centros públicos, cuando no existan plazas suficientes, se regirá por los siguientes criterios prioritarios: rentas anuales de la unidad familiar, proximidad del domicilio y existencia de hermanos matriculados en el centro. En ningún caso habrá discriminación en la admisión de alumnos por razones ideológicas, religiosas, morales, sociales de raza o nacimiento." L'article 22: "1. En el marco de la Constitución y con respeto de los derechos garantizados en el Título Preliminar de esta Ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendrán derecho a establecer el carácter propio de los mismos." I l'article 52: "Los centros concertados tendrán derecho a definir su carácter propio de acuerdo con la establecido en el artículo 22 de esta Ley." I a l'article 53: "La admisión de alumnos en los centros concertados se ajustará al régimen establecido para los centros públicos en el artículo 20 de esta Ley." L'artícle 20: "Una programación adecuada de los puestos escolares gratuitos, en los ámbitos territoriales correspondientes, garantizará tanto la efectividad del derecho a la educación como la posibilidad de escoger centro docente".

En conseqüència, atenent-nos en primer lloc al principi que una llei no pot cotradir-ne una de rang superior, i donat el contingut de l'Article 2n de la Convenció de la UNESCO de 1960, la diferenciació escolar per sexe, sempre que la finalitat no sigui la d'aconseguir la exclusió d'un grup sinó la de donar noves possibilitats a l'ensenyament, no constitueix discriminació. I per tant, la inadmisió d'un/una alumne en un centre per raó del sexe, quan aquest centre té especificat al caràcter propi que està dedicat a alumnes de l'altre sexe, és conforme al Dret.

Un altre aspecte a valorar és la jurisprudència que s'ha generat en aquest tema els darrers anys. Un conegut sindicat va recórrer des d'Astúries contra una Ordre del MEC de 9-5-1997 que atorgava el concert a alguns centres privats, per entendre que en aquests es discriminava alumnes en el procés d'admisió per raó del sexe (escoles amb educació diferenciada), la qual cosa lesionava l'article 14 de la Constitució. El recurs va ser resolt per sentència de l'Audiència Nacional el 20 de desembre de 1999, i desestima totes les pretensions del recurs: "La Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación, desarrolló el artículo 27, 1 de la Costitución Española que reconoce, a la vez, la libertad de enseñanza y el derecho a la educación. (...) En su preámbulo, establece una interpretación amplia de la libertad de enseñanza como concepto complejo que abarca todo el conjunto de libertades y derechos de la educación e incluye la libertad de los padres de elegir centro docente (...) Pues bien, dentro de este contexto, el hecho de que en un centro docente se impartan enseñanzas sólo a niños o sólo a niñas, no puede considerarse que suponga una discriminación por razón de sexo desde el momento en que los padres o tutores pueden elegir, dentro de un entorno gratuito de enseñanza, entre los diversos centros existentes en un determinado territorio (...)"
Amb anterioritat, el 1981, el Tribunal Constitucional espanyol, en la seva interpretació i aplicació de l'article 14 de la Constitució, ja va sentenciar que aquest article "no prohíbe toda diferencia de trato en el ejercicio de los derechos y libertades: la igualdad es sólo violada si la desigualdad está desprovista de una justificación objetiva y razonable, y la existencia de dicha justificación debe apreciarse en relación a la finalidad y efectos de la medida considerada, debiendo darse una relación razonable de proporcionalidad entre los medios empleados y la finalidad perseguida" (sentencia de 2 de juliol de 1981). I és causa plenament raonable (com declara la Convenció de la UNESCO contra les discriminacions en l'àmbit de l'ensenyament) l'escola diferenciada per raó de sexe; diferència que no discrimina; diferència que molts poden entendre legítimament que respon de manera més adequada a diferències de personalitat, d'estil, de ritme, de maduració, i que reclama processos educatius en part iguals i en part diferents (i per això separats). I a una altra sentència del Ple del Tribunal Constitucional del 27 de juny de 1985 es llegeix: "el término 'carácter propio' no supone forzosamente que haya de interpretarse en todo caso como limitado a aspectos morales y religiosos, excluyendo cualquier otro aspecto".

La possibilitat de limitar un centre a alumnes d'un mateix sexe és quelcom que es pot incorporar al caràcter propi d'aquell centre, com a opció educativa perfectament compatible amb tot l'ordenament i que la llibertat de fixació d'un caràcter propi ha de respectar. Els concerts educatius no poden mutar el caràcter propi dels centres escolars: això seria inconstitucional. El diner públic es destina al pagament de les despeses que genera l’alumne en l’exercici del seu dret a l’educació: i d’aquesta manera fa efectiva la llibertat d’ensenyament, que no queda només per als rics. Els concerts educatius no són una forma de contracte administratiu de gestió de serveis públics, sinó un sistema per finançar l’ensenyament bàsic i obligatori constitucionalment, i per tant gratuït; i no poden ser discriminatoris.

Fòrum d'Educació Diferenciada