Motius de socialització

A l'hora de plantejar-se l'organització d'una escola, sembla que hi ha prou raons i de prou pès com per admetre decididament el model diferenciat (tot i que també hi hagi arguments a favor de la coeducació). Exposem-ne alguns dels que fan referència a aspectes més personals de les nenes i els nens, atesa la seva diversitat.

Serioses investigacions -a més de l'experiència quotidiana- reafirmen la conveniència d'un tracte diferenciat, ja que nenes i nens tenen unes característiques i un ritme maduratiu prou diferents com per plantejar-se una atenció diversa que afavoreixi el seu desenvolupament personal i social.

Algunes autores afirmen que les dones s'orienten més cap a les relacions humanes, el tracte i el compromís; els homes, en canvi, ho fan més aviat cap al pensament abstracte, a assolir fites personals i la subordinació de les relacions a d'altres compromisos. [Carol GILLIGAN: In a different voice. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1982]. Junt amb aquest diferent tarannà, també s'ha vist com els joves necessiten adults que, a part de facilitar-los informació, els serveixin de model i els acompanyin en la busca de sentit per a les seves vides; els centres d'educació diferenciada tenen l'avantatge d'oferir als alumnes més persones del mateix sexe que poden ser model per a elles i ells. Algun autor veu molt positiu poder rebre tutoria o orientació de persones del mateix sexe, amb les quals el diàleg és més natural i més pregon. [R.A.NOE: Women and Mentoring: A review and research agenda. "Academy of Management Review", 13, 1988, 65-70] [F.L.GEIS, M.B.BOSTON, N.HOFFMAN: Sex of authority role models and achievement by men and women: Leadership performance and recognition. Journal of Personality ans Social Psychology, 49, 1985, 636-656].

Pel que fa a la socialització, alguns investigadors han vist que, en un centre mixte, els nois entenen millor les noies, però els perden el respecte [M.A.PAYNE, E.H.NEWTON: Teachers' and students' perceptions of the major advantages and disadvantages of coeducational secondary schooling. "Australian Journal of Education", 34, 1990, 67-86] [R.HAWLEY: A case for boys' schools. A D.K.HOLLINGER, R.ADAMSON (Eds): Single-sex schooling: Proponents speak, 11-44. Washington, DC: U.S. Departament of Education] En la immaduresa de l'adolescent, els nois, per resultar atractius a les noies, potencien qualitats que es necessiten també per tenir èxit en altres aspectes de la vida. En canvi, les noies perceben la importància de l'atractiu físic i dediquen gran atenció al seu aspecte personal, a vegades en detriment d'altres aspectes més importants per la seva maduresa; no sentir-se atractives pot provocar-los situacions de depressió. Aquesta desigualtat en la relació ha portat alguns autors a parlar del "sexual harassment" com un tipus de violència al que les noies estan sotmeses desde la seva infància. [H.BERMAN, K.MCKENNA, C.ARNOLD, et al: Sexual harassment: everyday violence in the lives of girls and women. "Advances in Nursing Science", 22:4, 2000, pp.32-46]

Una hipòtesi que es sol acceptar és que la coeducació afavoreix la disciplina escolar per part dels nois -per l'efecte moderador que te la presència de noies- i la socialització. Però la realitat sembla contradir aquest supòsit: la conducta dels nois a les classes mixtes sol ser més agressiva i egoista que en classes diferenciades; cada cop són més els cassos d'acòs sexual soferts per les noies en les classes mixtes; i -sorprenentment- algunes investigacions han demostrat que a l'escola mixta es reforcen els estereotips de gènere. [S.M.BAILEY: The current status of gender equity research in American schools. Educational Psycologist, 1993, pp.228, 321-339] [N.MOSCONI: Mixité.Il faut sauver les garçons, a "Le monde de l'Education", gener de 2003, núm.310] [R.HAWLEY: A case for boys'schools. A D.K.HOLLINGER, R.ADAMSON (Eds), "Single-sex schooling: proponents speak". Washington, DC: US Department of Education, 1993]

Raons d'eficàcia acadèmica

Una altre aspecte que queda afectat diferentment pels dos models és el de l'eficàcia i rendiment acadèmics -per a tots els alumnes i per cada gènere en particular-. També s'han dut a terme nombroses investigacions al respecte, potenciades en gran part per sectors feministes que s'han plantejat seriosament la igualtat d'oportunitats. Algunes mostren com els alumnes dels centres amb educació diferenciada obtenen millors resultats acadèmics [V.E.LEE, A.S.BRYK: Effects of single-sex secondary schools on students achievement and attitudes. "Journal of Educational Psychology", 78, 1986, pp.381-395] [V.E.LEE, A.S.BRYK: Effects of single-sex schools: response to March . "Journal of Educational Psychology", 81:4, 1989, pp. 647-650.] [V.E.LEE, H.M.MARKS: Sustained effects of the single-sex secondary school experience on student achievement and attitudes. "Journal of Educational Psychology", 82:3, 1990, pp.378-392] [V.E.LEE: Gender Equity and the organisation of schools. In B.J.Bank and P.M.Hall (Eds.), Gender, equity, and schooling. New York, Garland Publishing, Inc] [C.RIORDAN: Girls and boys in school: Together or separate? New York: Teachers CollegePress, 1990] [C.RIORDAN: Single gender schools: Outcomes for African and Hispanic Americans. "Research in Sociology of Education and Socialization Educational Research", 10, 1994, pp.177-205] [C.RIORDAN: The value of attending a women's college. "Journal of Higher Education Educational Research", 65, 1994, pp.486-510] [D.G.SMITH: Women's colleges and coed colleges: Is there a difference for women? "Journal of Higher Education", 61, 1990, 181-197] [D.J.YOUNG, B.J.FRAZER: Science achievement of girls in single-sex and coeducational schools. "Research in Science and Technological Education", 8, 1990, 5-20] [F.A.MAEL: Single-sex and coeducational schooling: Relationships to socioemotional and academic devolopment. "Review of Educational Research", 68:2, 1998, pp.101-129] [A.S.BRYK, V.E.LEE, P.B.HOLLAND: Catholic schools and the common good. 2 edn, Cambridge, Mass., Harvard University Press, 1994]

Dades estadístiques d'Anglaterra confirmen que els resultats acadèmics a l’ensenyament diferenciat són superiors als de les escoles mixtes: de les 10 millors escoles públiques (state schools), 4 (40%) són de nois, 4 (40%) són de noies i 2 (20%) són mixtes. Si comprovem el resultat a les 50 millors escoles públiques del país: 15 (30%) són masculines, 19 (38%) són femenines i només 16 (32%) són mixtes; és a dir, que un 68% correspon a escoles amb educació diferenciada per sexe. En el ranking d'escoles privades (independent schools), els resultats de les 50 millors escoles assenyalen que 18 són masculines (36%), 28 són femenines (56%) i 4 mixtes (8%). [Finantial Times, 25 agost 2003]. Un altre estudi fet durant 4 anys al col.legi Comberton Village d'Anglaterra va mostrar que la diferenciació per sexes a les classes d'anglès (alumnes de 13-14 anys) reduia la diferència de proporció entre nois i noies que assolien el Cinquè Nivell a les proves nacionals al 4% (comparat amb el 17% nacional).

A Anglaterra i Gales es passen, al final de l'ensenyament obligatori, les proves del "General Certificate of Secundary Schools". El curs 2001-2002, dels 20 col.legis (públics i privats) amb millors resultats, 13 són d'educació separada. Agafant només els col.legis públics (80% del total dels alumnes), resulta que dels 10 amb millor resultat, 6 no són mixtes.

En un estudi realitzat per Lee i Bryk, a partir d'una mostra de 1.807 alumnes de 75 escoles de secundària dels Estats Units, els alumnes d'escoles amb educació separada obtenien un major rendiment acadèmic i aspiracions més altes. [V.E.LEE, A.S.BRYK: Effects of single-sex secondary schools on students achievement and attitudes. "Journal of Educational Psychology", 78, 1986, pp.381-395]

El darrer Informe sobre les escoles de secundària d'Ontàrio, realitzat per l'Institut Frazer, diu que 10 de les 16 escoles amb millors qualificacions acadèmiques són escoles amb educació separada. [Globe and Mail, 19 abril 2003]

La National Foundation for Educational Research d'Anglaterra es va encarregar d'avaluar els efectes del tipus d'escola en l'eficiència acadèmica. Va estudiar quasi 3.000 high schools. En el seu informe, publicat el 8 de juliol de 2002, assenyala que el rendiment acadèmic de noies i nois de les escoles públiques de secundària d'educació separada eren significativament millors. [ref. http://www.nfer.ac.uk/research/]

El 2001, l'Australian Council for Educational Research va realitzar un estudi que comparava resultats d'escoles amb educació separada i escoles amb coeducació, fent un seguiment de l'evolució de 270.000 estudiants durant 6 anys. L'informe afirmava que els alumnes educats en aules d'un sol sexe havien obtingut resultats acadèmics entre un 15% i un 22% millors que els que anaven a escoles mixtes. A part, també assenyalava que en les escoles d'educació separada el pla d'estudis era més exigent, l'ambient de treball més agradable, i millor el comportament dels alumnes. El govern de Nova Gales del Sud està experimentant amb classes d'un únic sexe per intentar millorar els resultats acadèmics dels nois.