En el següent estudi d'ESADE s'analitza el fenomen del fracàs escolar amb perspectiva de gènere per intentar esbrinar les causes que porten als nois a tenir unes taxes més altes de repetició de curs i abandonament escolar. Al final de l'estudi s'aporten les conclusions i algunes mesures que podrien contribuir a reduir aquest biaix de gènere, posant especial èmfasi en la tutoria personal com a recurs que ha mostrat la seva efectivitat. 

Tot i les millores experimentades en la darrera dècada, Espanya té la segona taxa d'abandó escolar més aviat més alta de la Unió Europea. Aquest fenomen afecta en major proporció els nois, i els joves amb famílies de menor renda, i Espanya és un dels països on aquests grups pateixen més bretxes.

En aquest brief utilitzem dos bons predictors de l'abandó escolar primerenc, com ara el rendiment acadèmic de l'estudiant (en llengua, anglès i matemàtiques) i la repetició de curs. A Espanya no hi ha dades d’avaluacions de tipus diagnòstic a nivell nacional que permetin relacionar resultats d’aprenentatge amb característiques dels alumnes i les llars. Per tant, fem servir dades de les proves d'avaluació diagnòstica desenvolupades a la Comunitat de Madrid a 3r i 6è de primària, i 4t de l'ESO per al curs 2016/17.

Els estudiants de més nivell socioeconòmic rendeixen significativament millor per a totes les assignatures i nivells educatius. Per exemple, la diferència entre un estudiant de nivell socioeconòmic baix i alt a 3r de Primària és de 58 per cent de la desviació estàndard (DE) en matemàtiques, i 55 per cent de la DE en llengua. Aquestes diferències són equivalents a gairebé dos anys d'escolarització.

Si atenem les diferències de gènere en rendiment, les diferències de rendiment inicials a primària a favor de les noies en llengua i anglès disminueixen a secundària: en tot cas, els nois repeteixen curs més que les noies en tots els nivells educatius i grups de origen socioeconòmic.

Per als estudiants de baix nivell socioeconòmic, malgrat la millora significativa del rendiment acadèmic dels nois a totes les assignatures al llarg dels cursos, les diferències de gènere en la taxa de repetició es mantenen constants entre primària i secundària. Per als estudiants de mitjà i alt nivell socioeconòmic, malgrat la modesta millora de rendiment acadèmic dels nois a totes les assignatures al llarg dels cursos, i l'estancament de les noies, les diferències de gènere en la taxa de repetició ( molt més alta entre els nois) es disparen entre primària i secundària.

Diversos factors podrien estar darrere d'aquests resultats. Per exemple, els nois registren un nivell de satisfacció amb l'escola significativament menor i inverteixen menys hores de deures que les noies. Una anàlisi economètrica dels resultats suggereix que es podrien reduir fins a un 30% de les diferències de gènere en repetició a favor dels nois millorant-ne el suport parental i la satisfacció a l'escola. És més complicat modificar les diferències en rendiment acadèmic, tant en matemàtiques com en llengua, encara que sembla que el suport parental influeix positivament en el rendiment dels nois. Les dades també suggereixen que a 4t de l'ESO el marge de millora és més incert i reduït, potser perquè ja és massa tard.

Més enllà d'aquests dos mecanismes, que podrien extrapolar-se a la resta de comunitats autònomes atès la incidència generalitzada del fenomen del fracàs escolar en nois i alumnat de rendes baixes, un repàs de la literatura internacional relacionada amb el fracàs escolar ofereix diverses polítiques públiques que podrien ajudar a reduir el nivell d'abandó escolar entre els grups més afectats: (i) l'efecte dels programes de tutories individualitzades i suport acadèmic; (ii) l'increment del grau de suport parental amb la col·laboració de les escoles; (iii) la disponibilitat d'una orientació acadèmica millor; (iv) l'increment de la satisfacció amb l'escola podria donar-se mitjançant una diversitat més gran dels perfils sociodemogràfics del professorat a l'escola així com una presa de consciència en els biaixos d'avaluació docent.

Fracaso escolar